#CSTDOSPUNTS 2

Presentació del cas: Es presenta el cas d’una dona de 46 anys sense al·lèrgies medicamentoses conegudes ni hàbits tòxics. Antecedent de neoplàsia de mama dreta (triple nega u i estadiatge pT1N0(sn)) diagnos cada l’any passat tractada mitjan- çant tumorectomia amb quimioteràpia i radioteràpia (RDT) adjuvant. Úl - ma sessió de RDT rebuda feia més de 5 mesos. Consulta a urgències per disestèsies a hemicara esquerra i inestabilitat ce- fàlica amb sensació de rotació d’objectes associant-se nàusees i vòmits de 7 dies d’evolució. El quadre havia anat progressant fins impossibilitar la mar- xa i apareixent lateralització a l’esquerra i intensa cefalea. Nega síndrome cons tucional, febre, alteració de la sensibilitat corporal, afectació cutània o incon nència esfinteriana. Havia consultat feia 5 dies a urgències per inestabilitat a la marxa sense objec var-se Romberg, pel que es va orientar com a ver gen perifèric i es va pautar Sulpiride. Per important empitjorament decideix reconsultar. Procés diagnòs c: A l’exploració `sica, pacient ansiosa, fàscies de dolor. Hemodinàmicament estable, afebril i eupneica. Conscient i orientada en les 3 esferes, lleu pal·lidesa mucocutània i deshidratació de mucoses. Aparell cardiorrespira- tori i abdomen sense alteracions. Exploració neurològica: pupil·les isocòri- ques normorreac ves i simètriques, moviments extraoculars intactes, no nistagmes ni ptosis. Discurs fluid. Força 5/5 a les 4 extremitats, sensibilitat conservada, reflexes bicipital i tricipital (2/4), rotulià i aquili (3+/4). Latera- lització de la marxa a l’esquerra, Romberg present. Se sol·licita analí ca sanguínia i radiografia toràcica sense alteracions (glucèmia capil·lar 101 gr/dL). Donades les troballes de l’exploració `sica es decideix sol·licitar TAC cranial on s’objec va lesió intraaxial infratentorial hemicerebelosa dreta de 34x30x32mm que capta contrast amb edema perilesional vasogènic que provoca compressió i deformitat del IV ventricle amb incipient dilatació, sense signes d’herniació. Per tal de diferenciar entre ver gen perifèric i central s’ha de realitzar una exploració neurològica completa. Troba- lles com inestabilitat, marxa atàxica, cefalea intensa, hiper- reflèxia, així com disestèsies i hemihipoestèsies contra late- rals a l’afectat, faran més plau- sible el diagnòs c de ver gen central. Cal recordar que tam- bé es pot associar a nàusees i vòmits però en menor fre- qüència que en el ver gen perifèric. SIGNES D’ALARMA que ens han de fer sospitar un origen cen- tral i per tant, sol·licitar una neuroimatge: • Hipoacúsia sobtada • Cefalea intensa de nova aparició en > 50 anys • Vòmit en projec l • Focalitat neurològica • Alteració ocular aguda (anisocòria / nistagmes) • Primer episodi convulsiu • Papil·ledema • Signes meningis 10 10 Tota inestabilitat és un ver gen perifèric? QUÈ HEM APRÈS Aquesta secció està pensada per a que els professionals en Formació Sanitària Especialitzada del Consorci Sanitari de Terrassa puguin compar r el seu apre- nentatge a través de casos clínics.