#CSTDOSPUNTS 2

BIBLIOGRAFIA Casado, et al. Neurología. Síndromes ver ginosos. Ene Life Publicidad S.A. y Edito- res. 2012. Pg. 70-72 DeAngelis,L. y J. Posner. Neurologic Complica ons of Cancer. 2nd ed. Oxforn Uni- versity Press, 2009. New York, USA. 634pp. Kaski, et al. The bedsid as- sesmet of ver go. CME Neu- rology. Royal College of Phy- sicians, London, UK, 2010. Pg. 402-405 SUH, John. Stereotac c Ra- diosurgery for the manage- ment of Brain Metastases. NEJM. 362:1119-1127. Mar- zo 25,2010 11 Autores Maria Victoria Galan Moli- na. Resident de 2n any de Geriatria. Hospital Terras- sa. Alba Estebanell Hernanz. Resident de 3er any de MFiC. CAP Sant Llàtzer. Atès el context de la pacient, s’orienta com a lesió tumoral cerebel·losa de naturalesa metastàsica. S’inicia Dexametasona a dosis altes i es decideix ingrés a planta d’onco- logia. A les 24h de l’inici de tractament mèdic la pacient presenta millo- ra de la cefalea i de la inestabilitat cefàlica. Durant l’ingrés s’amplia es- tudi amb noves proves de neuroimatge i s’inicia radioteràpia holocrani- al. És donada d’alta a domicili amb cor coteràpia ambulatòria i segui- ment al servei de radioteràpia. Breu revisió: El ver gen és una sensació il·lusòria de rotació d’objectes. Afecta apro- ximadament a un 20-30% de la població. El pacient descriu sensació de gir o rotació d’objectes, que s’acostuma a associar a hipoacúsia, otàlgia i/o acúfens. No existeix pèrdua o dismi- nució del nivell de consciència. Sovint s’associa a vegeta sme en forma de clínica gastrointes nal i sudoració profusa. No obstant, cal tenir en compte que les lesions en el tronc cerebral també poden afectar aquestes senyals ves bulars, pel que les lesions centrals com els ictus cerebel·losos i algunes lesions ocupants d’espai a aquest nivell també podrien causar ver gen. Aquest es diferenciaria per la progressió: el ver gen central és insidiós i hi ha més sensació de desequilibri que de ver gen; i la inestabilitat és més evident, pel que el pacient és incapaç de mantenir-se en bipedestació i deambular. El ver - gen d’origen central normalment s’acompanya d’altres signes i símpto- mes (clínica gastrointes nal, bradicàrdia i diaforesi) degut al compromís de les estructures neurològiques adjacents. Dins l’e ologia del síndrome ves bular central, s’inclouen causes vascu- lars (AVC/AIT/malformacions arteriovenoses), malal es desmielinit- zants, causes neoplàsiques, epilèpsia focal, malal es degenera ves, malformacions crani-cervicals (Arnold Chiari), causa traumà ca, causes sistèmiques, toxicològiques i farmacològiques. Conclusions: La importància d’una bona anamnesi és complementària a la d’una exploració `sica completa i ben feta. L’exploració neurològica superfici- al ens pot fer perdre informació rellevant per tal d’arribar al diagnòs c correcte. Els reflexes osteotendinosos no es poden obviar, sovint són infravalorats, i en aquest cas que s’il·lustra va ser el signe guia que va portar a la correcta orientació diagnòs ca.