CST2PUNTS nº8 2020

La comunicació no presencial amb pacients i famílies Carme Casas Treballadora Social. Servei de Cures Pal·liatives Dolors Mateo Psicòloga Clínica .Servei de Cures Pal·liatives La situació de pandèmia que vivim està accelerant alguns dels canvis ja plantejats en l’àmbit de la salut. Pacients, famílies i professionals hem assumit d’un dia per l’altre la comunicació no presencial en substitució de la visita o la consulta . L’excepcionalitat des de la que estem atenent a pacients i famílies fa que no sempre ho puguem fer de la manera més òptima o adequada. La implantació de l’atenció no presencial no ens pot fer oblidar que la comunicació és una competència nuclear en qualsevol professió d’ajuda a l’altre que inclou una dimensió relacional, que en la majoria d’ocasions va més enllà de la transmissió d’informació, com son els aspectes no verbals ( proximitat, mirada, contacte...). La singularitat de cada situació, de cada pacient i família farà que els professionals haguem d’anar adequant el canal i vincle comunicatiu com es valora també la necessitat d’adequar l’esforç terapèutic si es precisa. Ambdós aspectes formen part de la qualitat assistencial. En situacions de fragilitat, de malaltia avançada, d’impacte diagnòstic o pronòstic, de complexitat relacional o presència de factors de vulnerabilitat, la detecció i acompanyament del malestar emocional de les persones pren una especial rellevància quan l’atenció és telemàtica . En aquests casos serà terapèutica una actitud d’escolta respectuosa amb capacitat per sostenir el patiment, acompanyar els silencis i validar emocions. Pacients i famílies requeriran l’alternança amb una comunicació presencial per poder ser acompanyats adequadament en els processos de presa de decisions vinculats a la seva salut. 5