CSTDOSPUNTS4

BIBLIOGRAFIA 1. Evangelista A. Avances en el síndro- me aórƟco agudo. Rev Esp C ardiol. 2007;60 (4):428-39. 2. HüseyinIn- ce, Christoph A Nienaber. Tratamiento de los síndro- mes aórƟcos agudos. Rev Es p Cardiol. 2007;60 (5):526- 41. 3. M. J Vázquez Lima, J.R. Casal Codesido. Guía de actuación en urgencias. 3ª edición. Ponferrada: Hos- pital El Bierzo : Ofelmaga; 2007. 4. Bustamante-Munguira J, Juez M. Síndrome aórƟco agudo. Cir Cardiov. 2016;23 (1):38-44. 7 Breu revisió: La síndrome aòrƟca aguda és un procés agut de la paret aòrƟca que cursa amb debilitat de la capa mitja i comporta un risc de ruptura aòrƟca. Consta de tres enƟtats, de major a menor freqüència: dissecció d’aorta (80%), hematoma intramural (15%) i úlcera ateroscleròƟca penetrant (5%). La dissecció d’aorta parteix d’una disrupció de la ínƟma amb la creació d’una falsa llum intravascular. Pot tenir una causa genèƟca, associada principalment a la síndrome de Marfan, o una causa adquirida, essent l’HTA el seu principal factor de risc. Es classifica com a Ɵpus A (si afecta l’aorta ascendent) o Ɵpus B (si no l’afecta), i això repercuƟrà en el tractament. Té una incidència de 2,6 - 3,5 casos/100.000 anys-persona i una predominança masculina (2:1), essent la mitjana d’edat de 65±2. Els factors de risc principals i ordenats per ordre de freqüència són: hiperten- sió arterial (72%), aterosclerosis (31%), cirurgia cardíaca prèvia (18%), diabeƟs mellitus (5.1%), síndrome de Marfan (4.9%), iatrogènia (4%). La clínica cardinal és de dolor brusc/lancinant en un 96% dels casos i la presèn- cia de síncope en un 15%. A l’exploració İsica podrem trobar dèficit de polsos en un 20%, hipotensió severa/shock en un 15% i/o buf de regurgitació aòrƟca en el 40% del Ɵpus A. Tot i que per la descripció de la clínica pot semblar un quadre molt fàcil de reconèixer, no tots els casos es presenten així. Les exploracions complementàries a realitzar inicialment són l’ECG i radiografia toràcica, així com una analíƟca completa. A l’ECG podrem trobar necrosis (10%) o isquèmia (15%), la radiografia pot ser normal en un 20% o objecƟvar augment del mediasơ en un 15% dels casos. En el diagnòsƟc definiƟu es pot uƟlitzar la TC, l’ecocardiograma transesofàgic o la RMN, obtenint similar eficàcia diagnòsƟca. La TC presenta l’avantatge de ser menys tècnic-depenent i de permetre valorar afectació de troncs principals. El tractament de la dissecció Ɵpus A es quirúrgic emergent, mentre que a les Ɵpus B no complicades, el tractament és mèdic amb control de PA y FRCV. Conclusions: El dolor és el símptoma guia en un 96% dels casos, brusc i d’intensitat màxima, lancinant a regió centretoràcica (si està afectada l’aorta ascendent) o a regió interescapular (si està afectada l’aorta descendent). També pot ser migratori en un 25% dels casos o irradiar-se a mandíbula, epigastri, regió lumbar o mem- bres inferiors. En aquest cas, el dolor centretoràcic de caracterísƟques anginoses i els canvis electrocardiogràfics van fer sospitar en un primer moment de síndrome coro- nària aguda, no obstant, la realització d’un ecocardiograma va permetre re- orientar el cas, observant-se que tot i no presentar la clínica clàssica, es tracta- va d’una síndrome aòrƟca aguda en forma de dissecció.