Avui, 27 de febrer, és el Dia Mundial de l’Anòsmia, la pèrdua del sentit de l’olfacte que s’ha disparat amb la pandèmia de la COVID-19.

L’olfacte té un paper important a la vida de les persones i, igual que el gust, es tracta d’un sentit que ens aporta informació essencial sobre l’entorn. El seu deteriorament o pèrdua produeix irregularitats als hàbits alimentaris, obstaculitza la detecció de substàncies potencialment tòxiques i/o perilloses, i fins i tot pot danyar les relacions interpersonals.

Aproximadament unes 400.000 persones viuen sense olfacte a Espanya , segons la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia (SEORL). Pateixen anòsmia, un trastorn que produeix la incapacitat per detectar olors i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que afecta el 5% de la població mundial.

N’hem parlat amb Adriana Izquierdo-Domínguez, coordinadora de la Unitat d’olfacte del CST i experta en al·lergologia.

. Quin n’és l’origen de l’anòsmia? Quines en són les causes?

Anòsmia és el terme utilitzat per definir la pèrdua total del sentit de l’olfacte. De vegades els pacients presenten pèrdua parcial, que seria hipòsmia, o distorsions de l’olfacte, que s’anomena paròsmia. Les afectacions de l’olfacte s’anomenen disfuncions olfactives (DO).

L’origen d’aquestes disfuncions poden ser múltiples i afectar diferents zones de la via olfactiva, des de les cèl·lules o receptors inicials, passant pel bulb olfactori, o a nivell central. Per això el diagnòstic d’un especialista és fonamental.

Les causes més freqüents, en un 70 o 80% dels casos, són per infeccions virals, per inflamació nasosinusal (poliposis nasal, rinitis al·lèrgica…), traumatismes crani encefàlics i malalties neurodegeneratives (Parkinson, Alzheimer…). El 20-30% restant engloba d’altres causes, com ara tumors, congènites, tòxics, fàrmacs…


. Quins són els efectes més característics?

Els efectes en els pacients amb DO depenen molt de quin valor li dona el pacient a aquest sentit. En general els pacients se senten més irritants, angoixats, amb por de no recuperar-lo.

Afecta a la vida diària pel risc de menjar aliments en mal estat, fugues de gas, incendis, pors a la distracció de la higiene a casa o personal, inseguretats, tristor de no poder olorar la seva parella, família… fins i tot pacients que “ treballen” amb el sentit de l’olfacte, des de perfumistes, enòlegs, aromistes o altres professions (policies, metges, sanitaris, bombers…) se senten constantment en situació de risc per por de perdre l’olfacte.

. Hi ha tractament, per a l’anòsmia? Es pot recuperar, l’olfacte?

Lògicament tot depèn de la causa de l’afectació d’olfacte però sempre es pot fer alguna cosa. És el que els dic als pacients i també els animo a intentar iniciar la rehabilitació de l’olfacte, si està indicada. També a iniciar d’altres tractaments segons inflamació.


. Quins perills té l’anòsmia? Aquest trastorn pot suposar un risc greu per a la salut?

Tots els sentits són importants, és la nostra connexió amb l’entorn.

Els riscos més grans de la DO són ​​la ingesta d’aliments en mal estat, pacients que han acabat a urgències per intoxicacions alimentàries, o incendis per fugues de gas o inhalació de gasos tòxics. Els pacients grans que viuen sols han de comptar amb sistemes de detecció precoç, com els “nassos electrònics”, per tal d’evitar aquests riscos.

A més hi ha els riscos associats i descrits de depressió i mala nutrició per negar-se a la ingesta d’aliments, amb pèrdues de pes, fins i tot en pacients pediàtrics.


. Amb la pandèmia de la COVID-19 s’han disparat els casos d’anòsmia?

Això és molt evident, és clar que sí. No és nou que els virus afectin l’olfacte, però aquest específicament ha presentat gran “trofisme” per aquestes cèl·lules. Però en tot allò dolent sempre hi ha alguna cosa bona, i és que han generat més investigacions a l’olfacte, s’han millorat els diagnòstics i tractaments, i s’han generat noves Unitats d’Olfacte per a donar suport a tots aquests pacients.

A més ha estat un símptoma “protector” de COVID-19. És a dir, a major afectació d’olfacte, menor requeriment d’ingrés hospitalari.


. Tot i ser un dels sentits menys desenvolupats pels éssers humans, l’ olfacte té un paper essencial en el nostre dia a dia . Per exemple, és el primer senyal que ens adverteix davant de possibles perills com ara un incendi, una fuita de gas o aliments en mal estat; i ens fa viure emocions i rememorar sentiments. L’olfacte té un paper essencial en el nostre dia a dia. Com és viure sense olfacte?

Els pacients ho expliquen com “estar buits” o com una vida “sense colors”, on tot és gris. Perden el gaudi dels aliments, de l’energia que dona poder olorar. Quan comencen a recuperar l’olfacte senten felicitat de poder tornar a olorar, fins i tot les olors desagradables.