L’1 d’octubre, se celebra el Dia Internacional de la Gent Gran. Aquesta celebració, promoguda per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1990, pretén garantir el benestar de les persones grans i promoure’n la participació en la societat perquè tothom pugui beneficiar-se dels seus coneixements i experiències.

La comunitat internacional insta d’aquesta manera a reflexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment demogràfic i proposa vetllar per una tercera edat digna i segura.

La diada representa també una oportunitat per conscienciar la societat sobre l’estat en què es troba la gent gran i els desafiaments i problemes que afronta, així com per promoure accions apropiades per defensar-la i per respectar la seva dignitat i saviesa.

N’hem parlat amb Belen Montes, Subdirectora de l’Àmbit de Geriatria, Dependències  i Cures Pal·liatives i directora de l’Hospital Sant Llàtzer del CST.


. Es preveu que el nombre de persones de 65 anys o més a tot el món es dupliqui, passant de 761 milions el 2021 als 1600 el 2050. Increment de l’esperança de vida, també de qualitat de vida?

Que hi hagi un increment de l’esperança de vida no vol dir que també augmenti la qualitat de vida, de fet tenim molt marge de millora com a societat. Si volem garantir una bona qualitat de vida és fonamental canviar la nostra concepció de l’envelliment i evitar la visió despectiva.

No hauríem de permetre que viure més sigui un problema, però per a això hauríem de canviar l’enfoc (més adreçat cap a un envelliment actiu i saludable) i actuar en el present, creant infraestructures necessàries en funció de les seves necessitats, potenciar l’autonomia, escoltant a la gent gran, tenint en compte les seves preferències i valors…


. Quins problemes afronta la gent gran d’avui?

Sostenibilitat de les pensions, edadisme, soledat, dependència, fragilitat..

En l’àmbit de salut l’envelliment de la població, la cronicitat i la dependència representen un repte molt gran pel sistema degut al volum i la complexitat per fer l’abordatge. Aquesta evolució demogràfica ve acompanyada de noves demandes i exigències, tant per part de les persones a cuidar com per la dels seus familiars, als que caldrà donar resposta tenint en compte la premissa que els recursos econòmics son limitats i escassos.

Se’ns planteja un nou escenari  en el que els factors més rellevants son els problemes lligats a l’atenció de la gent gran amb malalties cròniques, sovint pluripatologies cròniques, i als derivats dels diferents graus de dependència.


. Una de les xacres d’avui en dia en referència a la gent gran és la soledat no volguda. Us hi trobeu, amb aquesta realitat?

Malauradament trobem casos en tots els àmbits d’atenció: als hospitals, residències i, sobretot, a la comunitat.  Qui no té algun conegut o veí que es troba en aquesta situació?

. L’edadisme és un dels reptes del procés d’envelliment en el segle XXI. Com podem pal·liar aquesta discriminació?

Són necessaris canvis socials i estratègies públiques, així com les eines que permetin analitzar l’envelliment amb una nova mirada. Cal conscienciar a les generacions més joves sobre la necessitat d’erradicar aquest tipus de discriminació, trencar estereotips oferint una visió positiva de l’envelliment i el bon tracte cap a les persones grans.


. Quins hàbits ens ajuden a envellir de forma saludable?

Mantenir la ment activa (exercicis de memòria, activitats que estimulin el cervell com llegir, escriure…), alimentació saludable (variada i equilibrada, hidratació…), fer exercici físic de forma regular (caminar, anar en bici, ballar…), evitar hàbits pocs saludables (tabac, alcohol, begudes estimulants a la tarda), mantenir una rutina de son adequada, cuidar el nostre cos (pell, salut bucal, postura, evitar caigudes), adaptar la casa quan sigui necessari  (canviar banyera per dutxa, adaptar alçades…), relacionar-se i, sobretot, acceptar aquesta etapa on l’experiència i la sapiència afloren i gaudir aquest nou rol.