La jornada, organitzada per la Comissió Contra la Violència Masclista del CST, tenia com a objectius conscienciar els professionals sanitaris sobre l’impacte multidimensional (físic, psicològic i emocional) de la violència masclista en les dones i els seus fills o filles; proporcionar una visió actualitzada i basada en evidències sobre el diagnòstic, l’abordatge i el tractament de les conseqüències de la violència masclista; fomentar la reflexió i la formació interdisciplinària, promovent la col·laboració entre diferents àrees professionals per tal de millorar l’atenció a les víctimes i identificar necessitats no cobertes, així com plantejar nous reptes per al futur en l’acompanyament a les dones i infants afectats.
La taula inaugural ha estat a càrrec de Lluïsa Melgares, Regidora de Promoció Pública d’Habitatge, Polítiques de Gènere, LGTBIQ+, Ciutadania i Migracions Polítiques Socials d’Habitatge de l’Ajuntament de Terrassa; Ferran Garcia, director-gerent del CST; Anna Rami, directora de la jornada i membre de la Comissió contra la Violència Masclista del CST i Anna Vila, metgessa adjunta del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia i membre de la Comissió contra la Violència Masclista del CST.
Ferran Garcia ha donat la benvinguda a la jornada posant èmfasi en la idea que « el departament de Salut fa quasi deu anys que va fer una primera jornada sobre la violència masclista i, des de llavors, s’ha instaurat i ampliat la consciència sobre aquesta xacra.»
Tot i així, el director-gerent del CST ha remarcat que «encara hi ha molt per fer. I una de les coses que podem fer és conscienciar-nos de la part més assistencial, perquè la violència crea seqüeles tant físiques com mentals, tant per la dona que la pateix com pels seus fills. Els professionals assistencials hem d’estar preparats.»
Lluïsa Melgares, per la seva banda, ha volgut destacar el fet que la violència masclista «és estructural. Tenim violència masclista en tots els àmbits, no només en l’afectiu: a la comunitat, en l’oci, a nivell laboral… I una de les potes més importants de la violència és la salut. La salut des de la prevenció, l’atenció i la recuperació. Totes les dones que pateixen violència van al seu metge de capçalera o a la infermera i no sempre verbalitzen el que els està passant. Moltes vegades el patiment no és visible i si els professionals no ens n’adonem, poca cosa podrem fer.»
Melgares també ha explicat que des del 2021 existeix la Taula de Violència Masclista de Terrassa, on hi son presents l’Ajuntament de Terrassa, els cossos de seguretat, el CST i MútuaTerrassa, entre d’altres. «La Taula treballa per buscar la traçabilitat de les dones, perquè tinguin un acompanyament, per minimitzar els problemes de vulnerabilitat…» I s’ha preguntat «quanta gent sap que existeix aquesta taula sobre la violència? Quanta gent coneix el protocol de la ciutat i els circuits? Des de l’Ajuntament hi som per ajudar i oferir tots els serveis al nostre abast.»
Melgares ha acabat la seva intervenció afirmant que «si volem que la societat millori hem de mirar per les dones, tant en la detecció com en l’acompanyament, per intentar que aquesta dona sigui feliç. Veure la sala tan plena indica que les dones cada vegada som més conscients dels nostres drets i dels problemes que ens afecten.»
Anna Rami, per la seva banda, ha explicat els inicis de la Comissió Assessora contra la Violència Masclista del CST, l’any 2003 i ha precisat que en l’actualitat aquesta Comissió està formada per un grup multidisciplinari d’una vintena de professionals del CST, entre professionals de la medicina, infermeria, psicologia, treball social, GPAC, etc., i que provenen de diferents àmbits com l’Atenció Primària, Ginecologia, Pediatria, Salut Mental i Servei d’Urgències Hospitalàries.
«La Comissió treballa per acompanyar les dones que pateixen violència masclista des d’una mirada rigorosa, de qualitat, assistencial. La Comissió revisa i actualitza protocols interns i guies d’actuació per tal que els professionals de la casa puguin saber detectar, registrar i acompanyar aquestes dones. Es pretén donar un marc que vetlli per la cura i l’acompanyament de les dones que pateixen violència masclista amb una bona qualitat assistencial. Alhora, la Comissió també treballa per crear sinèrgies amb el territori, participant i col·laborant amb els protocols municipals de l’àmbit de violència masclista dels municipis que pertanyen als territoris del CST», ha manifestat.
Rami ha finalitzat el seu torn d’intervenció amb vehemència: «No es tracta de sensibilitat sinó de professionalitat. Es tracta de treballar bé i d’acompanyar aquestes dones com pertoca.»
Anna Vila, per la seva banda, ha explicat el perquè des de la Comissió es van plantejar organitzar aquesta jornada. «Un dels eixos principals la Comissió és la formació. Quan fem formació posem l’accent en què els professionals siguem capaços d’identificar les situacions de risc quan les tenim al davant per tal de poder donar una primera atenció adequada a les dones i, si és el cas, remetre-les o derivar-les als dispositius d’ajuda que corresponguin. Que en aquest primer moment, al professional li salti una alarma, és essencial per no perdre oportunitats.»
Vila ha prosseguit amb l’afirmació que la violència «marca la vida i la salut d’aquestes dones. I això les predisposarà a més risc de patir certes malalties, condicionarà la forma de viure certs processos patològics i la seva forma de relacionar-se amb el sistema sanitari. I, fins i tot, la forma de viure certs processos que no son patològics…»
Vila ha remarcat que «moltes vegades quan parlem de la violència contra les dones diem que la violència és sistèmica. Aquest adjectiu té una connotació més social, la violència està present en molts àmbits, no només de la vida privada sinó de la pública. Avui volem posar l’accent en com la violència pot ser sistèmica dins la mateixa dona, i com aquesta violència arribarà a impactar en la seva salut física, mental, sexual i també a la seva descendència. Entendre com queda marcada la salut de la dona en aquests aspectes ens ajudarà a comprendre els seus processos de salut, a acompanyar-les millor durant el recorregut assistencial, a donar una perspectiva de gènere als propis professionals en quant a l’atenció i a ser capaços de detectar les situacions de risc quan les tenim al davant.»
La primera taula rodona ha estat moderada per Anna Rami, psicòloga de la Unitat de Salut Mental perinatal del CST, i comptarà amb les intervencions de Natalia Hidalgo, psicòloga i investigadora del Departamento de Psicología Evolutiva y de la Educación de la Universidad de Granada, amb Alteracions neuropsicològiques associades a la violència en dones supervivents de violència de gènere; i Vanesa Narváez, psicòloga Clínica del Centre de Salut Mental d’Adults de Rubí del CST, amb Efectes de la violència masclista en la salut mental des de la perspectiva del trauma psiològic.
La segona taula ha estat moderada per Imma Melús, llevadora de la Unitat d’Atenció a la Salut Sexual i reproductiva (ASSIR) del CST i comptarà amb la intervenció d’Anna Maria Guarido, metgessa adjunta de Medicina Familiar i Comunitària del CAP Terrassa Est del CST, amb Repercussions de la violència masclista en la salut física de les dones; Anna Calsina, psicòloga del Servei d’Informació i Atenció a la Dona de Rubí de l’Ajuntament de Rubí, amb Conseqüències psicològiques en les dones que pateixen violències masclistes, experiències des del Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD); Gemma Falguera, responsable de l’ASSIR i del Grup consolidat en Recerca en Atenció a la Seguretat Sexual i Reproductiva (GRASSIR) de les Regions Sanitàries de Barcelona Metropolitana Nord, Barcelonès i Maresme del CatSalut, amb Impacte de la violència masclista en la salut sexual i reproductiva de la dona i Dolores Aguilar, pediatra del CAP Anton de Borja i membre de la Unitat Funcional de Pediatria Social del CST, amb Nens i nenes víctimes de violència masclista, conseqüències sobre la seva salut.
Les conclusions i cloenda han estat a càrrec d’Isabel Tallante, infermera d’Atenció Primària del CAP Dr. Joan Planas del CST i Imma Melús i Anna Rami, directores de la jornada.
En la cloenda les tres han volgut incidir en diverses qüestions que s’han tractat durant la jornada, com que la violència masclista és un antecedent patològic a tenir en compte com a condicionant de la salut general de la dona, més enllà de les lesions físiques i les seves seqüeles; que no existeix un perfil de dona maltractada, que la violència perinatal té efectes negatius en el desenvolupament neurològic dels nadons però la qualitat del vincle mare-nadó pot millorar els símptomes de la mare i el desenvolupament del nadó i que l’abordatge dels casos de violència masclista ha de ser multidisciplinar.
Subscriu-te a la nostra newsletter