Ahir va tenir lloc a la sala d’actes Joan Costa Roma del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) una sessió extraordinària sobre el Programa CAIROS i el Projecte CSIR, organitzada per la direcció del CST amb l’objectiu d’analitzar els reptes i les oportunitats en la reforma del sistema sanitari.

El gerent del CST, Ferran Garcia, va obrir la sessió destacant el caràcter estructural del CAIROS, tot subratllant que «es tracta d’un projecte de govern».

Manel del Castillo, president del Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), va exposar els pilars fonamentals del projecte: diagnòstic, instrument i mesures. Va identificar com a principals problemàtiques la manca d’accessibilitat, les dificultats de coordinació entre nivells assistencials, el doble assegurament i la fragilitat de la sostenibilitat social del sistema. Entre les causes va assenyalar els canvis demogràfics i professionals, la fragmentació sanitària i social i la manca d’adaptació als nous contextos.

Pel que fa a l’instrument de reforma, del Castillo va destacar la necessitat d’una estructura basada en la legitimitat (amb compromís i criteri), la capacitat (amb cautela i coratge) i la sostenibilitat (amb continuïtat i col·laboració). També va presentar les 25 mesures que marcaran el full de ruta del programa, tot insistint en la necessitat de disposar d’un model de reformes permanent: «El sistema ha d’anar-se actualitzant de manera contínua, amb independència del govern que hi hagi en cada moment».

Tino Martí, secretari tècnic del CAIROS, va posar en valor la gran resposta obtinguda en la convocatòria del programa: dels 116 projectes presentats, se n’han seleccionat 27. L’objectiu, segons Martí, és millorar els resultats en salut des d’una doble vessant: organitzativa i tecnològica. «Busquem estabilitat, integració dels serveis, millora en la dependència i qualitat assistencial», va dir.

Un dels centres seleccionats per formar part del Projecte CSIR (Centre Sanitari Integral de Referència) ha estat el CAP Sant Llàtzer del CST. La seva directora, Soraya Mota, va compartir la seva experiència i les expectatives que genera aquest reconeixement. «Inicialment ens va sorprendre ser escollits. No sempre un centre gran és el millor candidat a pilotar una transformació d’aquesta magnitud. Per això ho vivim amb orgull i responsabilitat.»

Mota va destacar que la sanitat es troba immersa en una etapa de transformació profunda, especialment en l’àmbit de l’atenció primària. «Tenim una atenció primària amb 40 anys d’història, però la societat i la manera d’entendre la salut han canviat. Ens cal un nou model més efectiu i pròxim, que doni resposta a les noves necessitats i expectatives», va afirmar.

El fet de convertir-se en CSIR implica, segons Mota, una sèrie de canvis que afectaran positivament la gestió interna i la qualitat de l’atenció. Entre els avantatges va assenyalar una major autonomia de gestió, la potenciació dels rols professionals, el reforç del paper de l’administratiu sanitari i l’impuls de la coordinació amb l’àmbit hospitalari. «Això ens permetrà desburocratitzar la consulta, millorar l’accessibilitat i oferir una atenció més integral i resolutiva a la nostra població», va concloure.