El 4 de març és el Dia Mundial contra l’Obesitat. Aquesta data busca conscienciar les persones sobre el terrible dany que comporta per a l’organisme una dieta alta en greixos i sucres, dieta que, de fet, és una de les més populars i propagades per tot el món.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’obesitat com l’acumulació anormal o excessiva de greix que representa un risc per a la salut física, emocional i social. S’estima que, actualment, l’obesitat afecta uns 800 milions de persones arreu del món i causa un mínim de 2,8 milions de morts l’any.

A Catalunya, segons dades de l’Enquesta de salut de Catalunya de l’any 2020, la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes ─sobrepès o obesitat─ (el 58,8% dels homes i el 42,4% de les dones). Pel que fa als infants de 6 a 12 anys, el 35,9% tenen excés de pes (el 24,2% tenen sobrepès i l’11,7% tenen obesitat).

N’hem parlat amb Cristina Pérez i Cintia Aneas, dietistes-nutricionistes del Consorci Sanitari de Terrassa.

. Quines són les causes de l’obesitat a Catalunya? El tipus de vida que duem i unes feines cada cop més sedentàries segur que influeix…

L’obesitat és una malaltia crònica complexa i multifactorial i tot i que hi ha certs factors genètics que et predisposen a desenvolupar-la, se sap que els factors ambientals són molt més importants. Això és perquè vivim en el que es coneix com un entorn obesogènic, que degut a la distribució de les ciutats, el tipus de feines sedentàries que duem a terme, i l’amplia disponibilitat d’aliments que tenim a l’abast contribueix a que la prevalença de l’obesitat augmenti.

Tots aquests factors fan que augmenti el consum d’aliments rics en sucres i greixos (altament energètics i palatables) i que es redueixi l’activitat física que practiquem al llarg del dia.

. Quines són les diferències entre l’obesitat i el sobrepès?

Tant el sobrepès com l’obesitat es caracteritzen per un augment de la mida i la quantitat de cèl·lules grasses del cos, però en el cas de l’obesitat, aquest augment és encara més gran.

Es considera que una persona té sobrepès quan té un IMC entre 25 i 30 Kg/m2, i la obesitat es considera amb un IMC superior a 30kg/m2. Encara que sabem que aquest mètode de diferenciació té les seves mancances i caldria saber més sobre la persona per determinar-ho.

. Com podem ser conscients de patir obesitat?

L’obesitat no és una malaltia que es doni d’un dia per un altre, sinó que es va donant poc a poc per la suma de varis factors i decisions que anem prenent al llarg del temps, com pujar per l’ascensor enlloc d’utilitzar les escales, o prendre aliments més greixosos i ensucrats enlloc d’aquells naturals.

A més del pes, altres indicadors que ens poden servir per ser conscients de com ens afecta l’excés de pes són la tensió arterial, els nivells de colesterol, triglicèrids o glucosa en sang, la fatiga o sensació d’ofec al caminar ràpid o pujar escales, o els dolor de les articulacions de les extremitats inferiors (turmells i genolls).

. 4 de cada 10 infants catalans tenen sobrepès. Perquè passa, això? Manca de recursos?

Els infants consumeixen menys fruita, verdura, fruits secs i llegums dels recomanats, i en canvi, prenen més productes ensucrats, processats i salats dels recomanats. A més, solen passar més hores de les desitjades davant les pantalles (màxim 2 hores diàries). Aquests hàbits són més habituals en els barris on els recursos socioeconòmics són inferiors.

Tots aquests aspectes comporten un desequilibri energètic que propicia l’excés de pes en els infants.

 . Quins perills comporta el sobrepès infantil?

Aproximadament el 70% dels infants amb obesitat arribaran amb un excés de pes a l’edat adulta. Això comporta molts problemes metabòlics associats com la hipertensió arterial, la resistència a la insulina o diabetis tipus 2, fatiga, apnea de la son, malalties cardiovasculars i dolor de les articulacions, sobretot les inferiors.

. Hi ha causes genètiques que influeixin en l’obesitat?

Encara que tenim genètica predisposant a patir obesitat, són els factors ambientals els que tenen un paper més important en el desenvolupament de l’obesitat.

. Hi ha nous tractaments, contra l’obesitat?

El pes és l’únic indicador que s’usa per diagnosticar l’obesitat, per tant, el seu abordatge se sol centrar en reduir el pes corporal. Això és un error, ja que és més important aconseguir un canvi hàbits i comportaments que contribueixin a un major nivell de salut. Per això és important no seguir dietes miracle que prometen una ràpida pèrdua de pes, sinó marcar-se petits objectius de canvi per aconseguir millorar els nostres hàbits poc a poc, menjant una mica millor i movent-nos una mica més de forma progressiva.

Existeixen alguns tractaments com la cirurgia bariàtrica o alguns medicaments que ens poden ajudar a perdre pes de forma inicial, però que tan sols seran efectius si els acompanyem d’un canvi d’hàbits a llarg termini.

. La pandèmia ha influït en l’obesitat?

Arrel de la pandèmia, hi ha molts sectors que han instaurat el teletreball de manera regular. Això ha fet que els treballadors redueixin els desplaçaments diaris i que per tant, es moguin menys al llarg del dia.

. Quins consells donaries per tal de menjar millor?

L’Agència de Salut Pública de Catalunya va publicar el 2019 la guia alimentària “Petits canvis per menjar millor” en la qual ens dona uns consells que podem seguir per millorar la qualitat de la nostra alimentació. Ens hauríem de centrar en consumir més fruites, hortalisses, llegum i fruita seca, i menys aliments ultra processats, carn vermella i processada, sucres i sal.

Si el problema radica en la falta de temps o recursos per instaurar aquests consells en la nostra vida diària sempre podem preguntar a un professional de la salut per obtenir eines que ens facilitin fer canvis en la nostra alimentació.

. Quines pautes d’activitat física podem donar per a lluitar contra l’obesitat?

És important practicar activitat física i mantenir-nos actius diàriament, ja que et sentiràs millor i amb més energia, dormiràs millor, la teva funció cerebral millorarà i estaràs més atent.

La recomanació és practicar 2 hores i mitja d’activitat física moderada (caminar a pas lleuger, nedar, patinar, aiguagim…) repartits al llarg de la setmana, però recorda que fer una mica d’exercici físic és millor que no fer-ne cap, per tant, intenta augmentar l’activitat física que practiques.