El CST celebra la III Jornada de Controvèrsies en Oncologia ‘Nous reptes en el supervivent de càncer’

Ahir a la tarda va tenir lloc a la sala d’actes Joan Costa Roma de l’Hospital Universitari de Terrassa la III Jornada de Controvèrsies en Oncologia, sota el títol Nous reptes en el supervivent de càncer.

La jornada, organitzada pel Servei d’Oncologia Mèdica del CST, estava adreçada a metges i metgesses, personal d’infermeria i de psicologia clínica, treballadors/es socials i fisioterapeutes, a més de la resta de professions sanitàries que tinguin relació amb pacients oncològics.

Aquesta jornada tenia com a objectiu analitzar el nou paradigma dels llargs supervivents de càncer, reflexionant sobre les necessitats específiques i els desafiaments mèdics, psicològics i socials que planteja aquest col·lectiu en constant creixement.

La inauguració va ser a càrrec de Mònica Botta, directora assistencial del CST; Marc Campayo, cap del Servei d’Oncologia Mèdica del CST i Tania Estapé, psicooncòloga de l’Àmbit d’Atenció a la Salut Mental del CST.

Mònica Botta va obrir la inauguració exposant que «la oncologia darrerament no para d’evolucionar i el paradigma canvia constantment. Tenim reptes davant nostre per continuar treballant i oferir la millor qualitat de vida als pacients.»

Botta també va incidir en el fet que jornades com aquesta diuen molt de «com hem de treballar, tal i com ja estem treballant al CST, que és en equip. No sempre és fàcil però és la nostra obligació. Hem de crear espais, com aquesta jornada, que ens permet i ens obliga a treballar en equip.»

Campayo, per la seva banda, va explicar que l’atenció oncològica ha augmentat en complexitat els darrers anys, «son diverses les especialitats que intervenim en el diagnòstic i en el tractament. Hi ha un flux constant d’innovacions en tots els àmbits assistencials que han portat a progressos significatius que han augmentat notablement la supervivència dels pacients. A més estem veient canvis demogràfics, com l’envelliment de la població i l’augment en la incidència de diversos tumors. Entretant el nombre de persones supervivents després d’un càncer va creixent, alhora que també creix la pressió sobre el sistema de salut. És un repte poder-hi fer front.»

El cap del Servei d’Oncologia Mèdica del CST va posar de relleu la dificultat de quantificar la prevalença de supervivents de càncer degut a la pròpia definició de supervivent, i a diferències en el seguiment i en l’accés a les dades de diferents països. «No obstant això un estudi recent europeu suggeria que hi ha prop de 23 milions de persones a Europa vivint amb història de càncer. A l’estat espanyol la majoria de comunitats autònomes no tenen estimacions precises del nombre de llarg supervivents, i moltes d’elles no disposen de plans individualitzats de seguiment. Però les comunitats que si que els tenen no inclouen aspectes clau com l’atenció psicològica. I és que els supervivents de càncer presenten un ampli rang de desafiaments que van des d’aspectes físics, psicològics i socials, fins a aspectes laborals. I aquests aspectes no poden ser atesos plenament amb els models assistencials actuals. És essencial que els diferents actors involucrats puguem treballar de manera més coordinada per a un abordatge més integral de la malaltia.»

Estapé, per la seva banda, va incidir en el fet que la jornada tracta un tema on els «psicòlegs ens hi sentim plenament identificats. Si el càncer només fos una malaltia física, una divisió cel·lular, jo no estaria aquí. Però el càncer és més que una malaltia física.»

Estapé també va posar de relleu que des de l’any 1984, quan va aparèixer la definició de psicooncologia a nivell internacional, les coses han canviat molt. «Avui en dia puc dir que la gent ens inclou. Avui els pacients demanen el servei. I s’està estenent el ventall de gent que ho demana: joves, grans, homes…»

La psicooncòloga va acabar la seva intervenció afirmant que el repte mèdic del càncer «és la curació. El repte psicològic: tota la problemàtica que implica adaptar-se a aquesta situació.»

La primera taula, sota el nom Canvis en el tractament i seguiment del pacient oncològic, va estar moderada per Marc Campayo, cap del Servei d’Oncologia Mèdica del CST i Remei Blanco, metgessa adjunta al Servei d’Oncologia Mèdica del CST. La taula va comptar amb les intervencions de Remei Blanco, amb Avenços de l’Oncologia Mèdica; Manuel Galdeano, metge adjunt del Servei d’Oncologia Radioteràpica del CST, amb Avenços de l’Oncologia Radioteràpica; Meritxell Pérez, metgessa adjunta del Servei de Cirurgia General del CST, amb Avenços en cirurgia i Maria Marin, metgessa adjunta del Servei d’Oncologia Mèdica del CST, amb Toxicitats a llarg termini dels tractaments oncològics.

La segona taula, sota el nom Repercussions psicosocials en els llargs supervivents de càncer, va estar moderada per Vicenç Vallès, director de l’Àmbit d’Atenció a la Salut Mental del CST i Montserrat Ureña, directora de l’Àmbit d’Atenció primària del CST. Anna López, infermera del CAP Sant Llàtzer del CST, va intervenir amb el Paper de l’Atenció Primària en el seguiment i maneig del pacient llarg supervivent de càncer; Tania Estapé, psicooncòloga de l’Àmbit d’Atenció a la Salut Mental del CST, amb Repercussions psicosocials en el supervivent de càncer; Lidia Menchen, gestora de casos de la Unitat de Patologia Mamària del CST, amb La salut sexual en els pacients amb càncer i María José Martínez, advocada i doctoranda en dret laboral per la Universidad a Distancia de Madrid, amb Problemàtica laboral en els pacients supervivents de càncer.

Les conclusions i la cloenda de la jornada van ser a càrrec de Marc Campayo, cap del Servei d’Oncologia Mèdica del CST i Tania Estapé, psicooncòloga de l’Àmbit d’Atenció a la Salut Mental del CST.