Aquesta recuperació d’aliments es realitza mitjançant un procés d’envasat, etiquetat i congelació dels àpats. Els àpats es recullen i es reparteixen entre les famílies que compleixen els requisits, com ara gent gran depenent o que viu sola, o famílies amb pobresa energètica o amb infants a càrrec. Amb aquests àpats es garanteix que les entitats puguin comptar amb aliments cuinats segurs i de qualitat, que completen l’oferta dels aliments bàsics que es recullen habitualment a través dels recaptes.
La finalitat del projecte és prevenir el malbaratament alimentari i la generació de pèrdues tot fomentant l’aprofitament dels aliments al llarg del cicle alimentari. D’aquesta manera, es garanteix la recuperació d’aliments cuinats i es posa de manifest que els aliments tenen un valor ambiental, cultural i social i econòmic i que són, per tant, béns bàsics.
El projecte ‘Recooperem, cuina per compartir’, que va posar en marxa el 2014 el Consell Comarcal del Vallès Occidental, implica la col·laboració entre diferents agents: les empreses de restauració (menjadors escolars, càterings,etc.), les escoles, les administracions públiques (els ajuntaments, el Consell Comarcal,el Consorci de Residus, l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i les entitatssocials de distribució amb tots els seus voluntaris i voluntàries.
El Consorci Sanitari de Terrassa col·labora amb el projecte Recooperem des d’aquest mes de març amb l’excedent dels àpats del menjador de treballadors de l’Hospital Universitari de Terrassa, la cuina del qual està gestionat per l’empresa de restauració Aramark.
L’adhesió del Consorci Sanitari de Terrassa a aquest projecte s’emmarca dins del Pla Estratègic 2025-2028 del CST per tal de constituir una organització sostenible i socialment responsable.
En la roda de premsa posterior a la visita al menjador dels treballadors i la cuina de l’Hospital Universitari de Terrassa August Sàenz, president del CST, ha felicitat el Consell Comarcal del Vallès Occidental per la iniciativa. «El Consell Comarcal es mou des del 2014 per pal·liar el malbaratament alimentari i se’ls ha de felicitar. És important perquè només l’any 2024 es van generar 640.000 tones de CO2 per culpa d’aquest malbaratament, que equival a 20.000 viatges Barcelona-Brussel·les.»
Per la seva banda Xavier Garcès, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, ha felicitat l’Hospital Universitari de Terrassa per unir-se a aquest projecte i, sobretot, per la «confiança i el compromís amb el Recooperem.»
Garcès ha incidit en el fet que aquest projecte és una iniciativa col·lectiva que «neix i es desenvolupa gràcies a una multiplicitat d’actors. Tenim escoles, empreses, entitats socials i universitats, com la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara, amb la incorporació del Consorci Sanitari de Terrassa, comptarem amb dos hospitals de la nostra comarca. Si alguna cosa fa que el Recooperem sigui realment possible és la implicació de moltes persones, com cuineres, personal de menjador, restaurants, voluntaris i voluntàries… Sense elles aquest projecte no existiria ni seria possible.»
Miquel Company, director regional de sanitat d’Aramark, ha posat èmfasi en el procés de recuperació dels aliments. «L’evacuació dels aliments es basa en el fred, i aquest procés s’ha de fer en menys de dues hores per un tema de creixement bacterià. Fa uns anys aquest procediment era inviable. Ara tenim les ganes de fer-ho i la tecnologia per fer-ho. La mentalitat de les empreses, igual que la societat, ha canviat», ha reblat.
Context
De mitjana a Catalunya es perden 35 kg d’aliments per habitant a l’any, dels quals un 58% té origen a les llars i un 28%€ als supermercats i restaurants. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), un terç dels aliments produïts es llencen. A més, el malbaratament alimentari és responsable d’entre el 8 i el 10 % de les emissions globals d’efecte hivernacle. La Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris (2020) de Catalunya proposa reduir en un 50 % el malbaratament alimentari de cara a l’any 2030.
Una de les fites de l’agenda del 2030 de les Nacions Unides és reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i en l’àmbit del consum, així com les pèrdues d’aliments a les cadenes de producció i distribució,incloses les pèrdues postcollita.
Actualment hi participen 14 municipis, 73 centres d’aprofitament (62 menjadors escoles, 6 restaurants d’empreses privades, 2 restaurants de treballadors d’hospitals i 3 restaurants de l’UAB), 17 empreses de restauració col·lectiva i 16 entitats socials.
El curs 2023-2024 es van recollir 34.531 àpats, el que suposa 12.085,75 kg d’aliments.
Subscriu-te a la nostra newsletter