El XXV Workshop de Salut Mental del CST versa sobre les decisions anticipades en salut mental

Aquest matí ha tingut lloc a la sala d’actes Joan Costa i Roma de l’Hospital Universitari de Terrassa el XXV Workshop de Salut Mental, sota el títol Decisions anticipades en salut mental: un procés d’aprenentatge mutu.

En la jornada, organitzada per l’Àmbit de l’Atenció a la Salut Mental del CST, s’ha tractat el procés deliberatiu des de la vessant personal i professional. Les decisions compartides es planifiquen entre el pacient i el professional clínic, des de l’acompanyament i evitant els patiments innecessaris de la persona i el seu entorn.

La inauguració ha estat a càrrec de Ferran Garcia, director-gerent del CST; Josep Tristany, director del Pla Director de Salut Mental del Departament de Salut i Vicenç Vallès, director de l’Àmbit d’Atenció a la Salut Mental del CST.

Ferran Garcia ha obert la presentació de la jornada, donant tot el suport del CST als afectats per la DANA. «Amb la DANA vindrà un allau de necessitats pel que fa a salut mental», ha vaticinat.

Garcia ha exposat que «la jornada d’avui comptarà amb tres taules, que tenen a veure amb el professional però també amb la participació del pacient, dels familiars i dels cuidadors. En aquestes taules, que tractaran de l’acompanyament a les decisions, de la planificació de les decisions a morir i de l’ajuda a morir, cada vegada més el ciutadà és responsable de la seva salut.»

Josep Tristany, per la seva banda, ha felicitat el CST per la celebració de la 25a edició del workshop, que demostra que durant tots aquests anys hi ha hagut «molt d’esforç per a organitzar jornades amb un nivell molt interessant i, a més, la d’avui és d’actualitat: l’atenció basada en drets, que també és una de les línies estratègiques del Pla Director de Salut Mental i Addiccions.»

Tristany ha desgranat aquest tema, explicant que «aquesta és una línia que té tres potes. Una d’elles és la formació en quality rights de la OMS, aquest darrer trimestre de l’any en algunes regions sanitàries començarem a fer formació de formadors, perquè siguin els responsables de fer la formació de tota la resta de professionals de les entitats proveïdores. Un altre grup treballa en la planificació de decisions anticipades, ja que s’ha consensuat un model únic de decisions anticipades per salut mental. I en l’àmbit d’atenció basada en drets també hi ha un grup que està treballant en les contencions mecàniques, les mesures restrictives i les unitats obertes, per anar fent avenços en aquesta línia», ha afirmat.

Vicenç Vallès ha clos la taula inaugural afirmant que avui s’arriba a la xifra de 25 Workshops que s’han preparat «amb molt d’interès, a foc lent, amb l’ajut de professionals del nostre àmbit i de fora.»

Vallès també ha volgut posar en valor el fet que en els últims workshops «hem volgut tenir molt en compte la veu de les persones amb experiència pròpia en salut mental. Aquest any ens ha semblat imprescindible organitzar un workshop d’aquesta forma, amb presència d’un professional expert en alguna especialitat de salut mental però també amb una persona amb experiència pròpia. Precisament perquè volíem parlar de com ens acompanyem mútuament en la planificació de decisions que són molt rellevants per a les persones que atenem.»

La jornada ha comptat amb diverses taules rodones. La primera duia per títol ‘El mètode deliberatiu: acompanyar les decisions i decidir acompanyats’, moderada per Cristina Enero, psicòloga clínica de l’Hospital de Dia d’Adults del CST i membre del Comitè d’Ètica Assistencial del CST. A la taula hi ha participat Josep Ramos, metge psiquiatre i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya i Elvira Rodríguez, integradora social a la Federació Veus.

La segona taula rodona, sota el nom ‘Planificació de decisions anticipades: un repte ineludible’, ha estat moderada per Tulio Callorda, metge psiquiatre coordinador del Centre de Salut Mental d’Adults i Hospital de Dia de Salut Mental del CST. Hi ha participat Carlos Solís, infermer del parc Sanitari Sant Joan de Déu i Hernán Sampietro, psicòleg i coordinador de Projectes a l’Associació ActivaMent Catalunya.

La tercera taula, sota el nom ‘Prestació d’ajuda a morir en salut mental: un debat ineludible’, ha estat moderada per Maria Montoro, sotsdirectora de l’Àmbit de Salut Mental del CST, amb la participació d’Albert Planes, metge d’Atenció Familiar i Comunitària, coordinador del Grup d’Ètica CAMFiC i membre de la Comissió de Qualitat i Garantia de la PRAM i  María Lomascolo, psicòloga.

Seguidament ha tingut lloc la presentació de l’espai de reflexió ètica en salut mental, moderada per Carme Casas, presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial del CST, amb Francisco José López, psicòleg clínic de la Unitat d’Aguts del CST; Anna Torres, treballadora social de l’Hospital de Dia d’Adults del CST; Teresa Romeu, infermera de Salut Mental del CST i Teresa Sánchez, psiquiatra adjunta del CST.

La cloenda ha estat a càrrec de Carme Casas, presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial del CST.

Casas ha citat una idea del filòsof Josep Maria Esquirol, que diu que tota formació suposa un moviment cap endavant, que permet incorporar nous coneixements per avançar però que hi ha d’altres formacions que incorporen també un moviment cap endins, reflexiu, que ens interroga.

Referent a això, Casas ha afirmat que «quan una formació que ens porta cap endavant i cap endins la fem junts com la d’avui i la fem amb un objectiu comú, a més a més es genera un procés d’aprenentatge col·lectiu, que requereix de mirades diverses, discrepàncies, arribar a consensos després de molta argumentació, debat, etc. És la única manera de generar una força transformadora en tot allò que ens proposem.» I ha afegit que «la jornada d’avui, que hem emmarcat en aquest aprenentatge mutu, és una oportunitat per iniciar aquest necessari i delicat procés que compartim els professionals amb les persones que atenem per a prendre decisions d’una manera més raonada, argumentada, i per a aprendre com ens hem de sostenir els uns als altres», ha reblat.