Fem més activitats a l’aire lliure coincidint amb la pol·linització de les plantes, arbres i herbes. També és una estació d’alta concentració d’al·lèrgens comuns com els àcars de la pols i els fongs. Què causa les al·lèrgies, quins símptomes dona i què podem fer per prevenir-les?
N’hem parlat amb Marta Viñas, cap del servei d’Al·lèrgia del CST.
. Què és l’al·lèrgia exactament?
L’al·lèrgia és una anomalia de la resposta del sistema immunitari contra elements del nostre entorn que no suposen cap amenaça per a nosaltres. Es produeix una resposta immune exagerada de l’organisme (hipersensibilitat) a diferents al·lèrgens que poden ser ambientals, alimentaris, medicaments, etc.
. Quins són els al·lèrgens més comuns?
En el nostre medi a nivell respiratori els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, seguit d’epitelis com el de gat, els fongs i pol·len com el de gramínies, xiprer i olivera.
. Hi ha un increment de pacients amb al·lèrgies els darrers anys? Si és que si, perquè?
Durant la segona meitat del segle XX les malalties al·lèrgiques han patit un increment espectacular, multiplicant-ne la prevalença per cinc als països desenvolupats. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha arribat a classificar-les entre les sis patologies més freqüents del món.
Aquest canvi és multifactorial. D’una banda tenim una predisposició genètica, però també es parla de la teoria de la higiene segons la qual en els països desenvolupats estem vivint en un ambient massa net. Paral·lelament hi ha canvis en la nostra dieta, exposició al fum del tabac, infeccions durant la infància i sobretot aquesta tendència està influïda per la contaminació. Hi ha proves que els contaminants augmenten l’alliberament d’antígens en grans de pol·len que provoquen respostes al·lèrgiques. A més els fums procedents del dièsel s’han vinculat amb un augment de les al·lèrgies respiratòries i les partícules del dièsel poden tant empitjorar com desencadenar reaccions al·lèrgiques.
D’altra banda hem millorat amb l’accessibilitat a l’especialista i per tant es diagnostiquen més casos que anys enrere.
. Totes les al·lèrgies donen els mateixos símptomes?
No, dependrà del tipus d’al·lèrgia que haguem desenvolupat: respiratòria, alimentària, cutània, a fàrmacs o a picades d’himenòpter. Comentarem les més habituals en el nostre dia a dia.
A nivell respiratori si el pacient té rinoconjuntivitis els símptomes típics són la pruïja nasal, ocular, els esternuts, la mucositat i el taponament nasal. En cas que haguem desenvolupat asma bronquial podem tenir tos, xiulets al pit i ofec.
Si el que patim és una al·lèrgia alimentària les manifestacions clíniques més habituals són les cutànies, generalment en forma d’urticària +/- angioedema. Les reaccions localitzades a la mucosa oral i faríngia que es manifesten amb pruïja local (o síndrome d’al·lèrgia oral) són molt freqüents. En tercer lloc, en freqüència apareix la clínica digestiva (vòmits, dolor abdominal, diarrea). També pot aparèixer afectació respiratòria i arribar a patir una anafilaxi, una reacció molt greu que pot arribar a ser mortal.
Les reaccions al·lèrgiques a medicaments poden afectar o no la pell, però la pell és l’òrgan del cos que s’afecta amb més freqüència. Aquestes reaccions cutànies són molt variades, tant en la morfologia com en la gravetat.
. Quins tractaments hi ha?
El tractament s’ha d’adaptar als símptomes de cada pacient, la gravetat i la durada de l’afecció. L’evitació de l’al·lergen, els medicaments i les vacunes davant de l’al·lèrgia formen part del tractament individualitzat.
Les vacunes amb al·lèrgens són actualment l’únic tractament disponible capaç de modificar l’evolució natural de la malaltia al·lèrgica.
. Quins consells donaries per a minimitzar riscos?
El principal consell seria que, en cas de sospita de patir una malaltia al·lèrgica, es consulti amb un especialista en al·lergologia. És el professional que ens pot ajudar en les mesures ambientals (que seran diferents en cada cas) i en el tractament específic per a combatre la nostra al·lèrgia.
Subscriu-te a la nostra newsletter