Dia Mundial de l’Endometriosi

El 14 de març se celebra el Dia Mundial de l’Endometriosi, una malaltia que afecta al voltant de 180 milions de dones a tot el món, i que encara és una malaltia infra-diagnosticada.

L’endometriosi és una malaltia sistèmica, inflamatòria i hormodependent, que afecta el 10% de les dones, essent el principal motiu de dolor pelvià crònic i infertilitat.

Avui dia sabem que existeix una predisposició genètica a patir-la i que la vida intrauterina i la primera infància poden ser determinants per desenvolupar-la posteriorment.

La pubertat representa la principal finestra d’oportunitat per al debut de la malaltia. Aquest risc anirà disminuint amb l’edat, essent mínim a partir dels 30 anys.

Amb l’arribada de la menopausa la majoria de dones experimenten una remissió dels principals símptomes, tot i que algunes continuen patint els efectes de l’endometriosi a conseqüència dels diferents cofactors que influeixen en la progressió de la malaltia.

D’aquí la gran importància i evidència científica de l’abordatge multidisciplinar i integratiu per tractar els diferents mecanismes subjacents a l’endometriosi i millorar la simptomatologia, la progressió i qualitat de vida de les dones afectades, més enllà del seguiment ginecològic.

Aquestes intervencions es poden resumir en:

• La modificació dels estils de vida a través d’una revisió i possible modificació en l’alimentació, l’activitat física, els ritmes circadians, la gestió de  l’estrès i l’exposició a tòxics ambientals.
• Als tractaments mèdics habituals se’ls pot afegir el suport de certs complements per  corregir carències nutricionals, reforçar el metabolisme dels tòxics i les hormones, o disminuir la inflamació i l’estrès oxidatiu.
• Existeix molta evidència sobre els beneficis de la fisioteràpia del sòl pelvià per a la millora dels símptomes com les àlgies pelvianes, la disparèunia (dolor amb la penetració) i els resultats de les tècniques de reproducció assistida.
• L’endometriosi té un gran impacte en l’esfera psico-afectiva i social, amb la qual cosa la teràpia psicològica i disposar d’una bona xarxa social a través de les associacions d’afectades també hauria de ser un pilar molt important del seu tractament.
• Les teràpies complementàries, com l’acupuntura o la osteopatia,  han demostrat tenir un benefici en el control de símptomes com el dolor i la percepció de l’estrès.
• A tot això se li afegeix la necessitat de l’abordatge d’altres trastorns associats a través de diferents especialitats mèdiques, com el dolor neuropàtic, els trastorns digestius i les alteracions de la microbiota intestinal, els trastorns autoimmunes i molts més.
• És molt important que el tractament quirúrgic el dugui a terme personal expert i en unitats de referència.

El paradigma del diagnòstic i abordatge de l’endometriosi canvia dia a dia a mesura que s’avança en el seu coneixement.

Establir un diagnòstic precoç i afavorir un abordatge integratiu són factors claus en la progressió i qualitat de vida futura d’aquestes dones.