Dia Mundial del Càncer de pròstata

L’11 de juny se celebra el Dia mundial del Càncer de Pròstata.

Aquesta efemèride es va originar amb l’objectiu de sensibilitzar i conscienciar la societat d’aquesta patologia i de la importància que té el diagnòstic precoç per a aquest tipus de càncer.

A Espanya, el càncer de pròstata és el tumor més freqüentment diagnosticat en homes, davant del càncer de pulmó i el colorectal. L’any 2021 es van detectar més de 35.000 casos nous de càncer de pròstata a l’estat.

N’hem parlat amb José Maria Rodriguez de Ledesma, cap de Servei d’Urologia del CST.

. El càncer de pròstata és el més comú entre els homes a l’estat espanyol. Quins són els factors de risc per a patir càncer de pròstata? Qui té més probabilitats de patir-ne?

És el tumor més freqüent a l’home i és la tercera causa de mort en l’home per darrere del càncer de pulmó i el de còlon. Causa 26 morts per cada 100.000 casos a l’any.

Els factors de risc per a patir càncer de còlon són l’edat avançada, antecedents familiars de càncer de pròstata o de mama i l’ètnia racial a la qual es pertany. Homes amb familiars directes amb càncer de pròstata i mama (alteracions genètiques com el BRCA I-II), així com pacients de raça negra tenen més risc de patir càncer de pròstata i de pitjor pronòstic.

Els pacients amb síndrome de Lynch també presenten un risc més gran de patir càncer de pròstata. En canvi els pacients asiàtics tenen un risc menor.

. Hi ha alguns símptomes específics que ens indiquin que patim càncer de pròstata?

No. Els pacients a partir dels 45-50 anys han d’acudir a una valoració i revisió periòdica per part del metge especialista.

. Quines són les proves per a detectar càncer de pròstata?

Inicialment tots els pacients a partir dels 50 anys han de tenir una valoració analítica així com una correcta anamnesi de la seva simptomatologia prostàtica (STUI) que ha de ser inicialment valorada pel seu metge general i posteriorment pel seu uròleg.

Tota aquesta valoració ha de ser també contrastada amb exploracions radiològiques i/o ecogràfiques que ens permeten valorar el volum prostàtic inicial i el tacte rectal, que a més ha de valorar el volum prostàtic i la consistència del mateix. Sempre en concordança amb els valors de PSA i símptomes que refereixi el pacient.

. Quin és el tractament per a un càncer d’aquest tipus?

El tractament del càncer de pròstata depèn de l’edat del pacient i l’estadi del tumor en el moment del diagnòstic.

És important que l’esperança de vida sigui més gran de deu anys, ja que les diferents opcions terapèutiques moltes vegades es van esglaonant.

D’altra banda, i igualment important, és l’estadatge del càncer de pròstata en el moment del diagnòstic. S’estableix en funció dels valors de PSA analítics inicials, el grau de diferenciació cel·lular (GLEASON) i les proves d’imatge (ressonància magnètica).

Segons aquests paràmetres hi ha diferents opcions de tractament, com són la vigilància activa, la cirurgia radical laparoscòpica, la radioteràpia, el tractament hormonal, les noves teràpies antiandrògenes i la quimioteràpia / immunoteràpia.

. Es pot prevenir, el càncer de pròstata? Cuidar la dieta o fer esport pot minimitzar el risc de patir-ne?

No. S’han publicat diversos estudis que han intentat relacionar dieta i càncer de pròstata, però no s’han pogut confirmar.

Donem per descomptat que una dieta equilibrada i l’exercici físic són saludables en qualsevol individu, però no s’han pogut justificar determinats hàbits alimentaris o tòxics (com el tabac o l’alcohol) amb la possibilitat de patir càncer de pròstata.

. Quina és l’esperança de vida d’un pacient amb càncer de pròstata?

En general podem dir que l’esperança de vida dels pacients amb càncer de pròstata ha augmentat. Hi ha diversos factors.

D’una banda el fet que la majoria dels càncers de pròstata s’estan diagnosticant en estadis poc avançats gràcies a l’screening amb PSA i la valoració del metge de capçalera que remet aviat al metge especialista.

D’altra banda l’increment de possibilitats de tractament de què disposem actualment, amb resultats en supervivència específica per càncer de pròstata.

En tercer lloc la possibilitat a la majoria dels centres hospitalaris d’unitats multidisciplinàries (integrades per uròlegs; radiòlegs, oncòlegs, patòlegs i oncòlegs radioterapeutes) que permeten consensuar diferents opcions terapèutiques complementàries de la malaltia tumoral.