1 de desembre, Dia Mundial de la Sida

Des de l’any 1987 cada u de desembre es commemora el Dia Mundial de la Sida, enguany sota el lema “Igualtat ja!”,  per a donar suport a les persones afectades pel virus del VIH i, també, per recordar les persones que han mort per malalties relacionades amb la sida.

Aquesta pandèmia global, que afecta tots els països del món, va tenir un primer cas a Espanya l’octubre de 1981, concretament a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Des de llavors, s’estima que 78 milions de persones s’han infectat pel virus i 39 milions han mort. Actualment hi ha 36,9 milions de casos al món.

La sida es desencadena a partir d’un virus que es transmet mitjançant el contacte directe amb fluids corporals infectats. Per aprofundir més en aquesta malaltia hem parlat amb Miquel Aranda, metge de Medicina interna del Consorci Sanitari de Terrassa

Portem quaranta anys amb el virus del VIH entre nosaltres. Com és que encara no s’ha trobat una vacuna efectiva? el virus de la sida és molt més complex?

Evidentment és una assignatura pendent en la lluita contra el VIH. Hi ha diferents explicacions: la variabilitat del VIH, la dificultat dels mecanismes de defensa (què és el que activa una vacuna) per eliminar el VIH… Per exemple, el VIH pot incorporar-se al material genètic de les cèl·lules sense replicar-se. En aquesta forma les defenses “no el detecten” i no poden eliminar-lo.  Dit això, la finalitat de la vacuna es prevenir els contagis de VIH. No oblidem que hi ha d’altres mesures que poden complir aquesta finalitat en un percentatge d’èxit molt elevat: la utilització de preservatiu, la profilaxi pre exposició, el tractament de les dones embarassades (per evitar la infecció dels nadons) i el tractament dels pacients infectats (si aconseguim que la seva quantitat de virus a la sang -càrrega viral- sigui indetectable, no contagiaran d’altres persones).

Moltes vegades hem sentit a dir que no és el mateix estar infectat pel VIH que tenir la sida. Quina és la diferència, exactament?

La SIDA (síndrome d’immunodeficiència adquirida) es diagnostica quan una persona infectada pel VIH desenvolupa una malaltia oportunista (pot ser una infecció o un tumor o una situació clínica) la majoria de vegades perquè la seva immunitat està molt deteriorada.  A l’inici de la malaltia, quan es diagnosticava a un pacient de SIDA, la seva supervivència era molt baixa. En la meva opinió, als llocs on es disposa de tractaments efectius, la diferència es epidemiològica. Per exemple, un  pacient que diagnostiquem de SIDA i li podem donar tractament,  la seva  situació clínica i immunològica pot revertir-se i la seva supervivència serà similar a una altra persona sense SIDA.

Quina població és la més afectada pel virus? Hi ha alguna prevalença concreta? Depèn de l’àrea geogràfica on visquis?

Depèn més de persones que tenen conductes de risc sense fer prevenció que no pas de poblacions. A Catalunya, segons dades del 2020, una mica més del 60% dels nous diagnòstics de VIH eren d’homes que tenien sexe amb homes. Fora de Catalunya, més del 60% de diagnosticats amb VIH eren persones nascudes a Amèrica Llatina i el Carib.  A la resta del món el 80% de les persones infectades es concentren a l’Àfrica, la Xina, Brasil i Tailàndia.

L’esperança de vida d’un malalt de sida amb accés a tractament és similar a la d’algú que no està infectat, però els fàrmacs tenen un cost elevat i una toxicitat a llarg termini. Com és que encara no s’ha solucionat aquesta problemàtica?

La veritat és que la toxicitat a llarg termini ha disminuït molt. Els nous tractaments són clarament menys tòxics. A més, actualment, en pacients concrets es poden fer servir esquemes de tractaments que redueixen el nombre de fàrmacs, amb la qual cosa la toxicitat i el preu són menors.

Es pot erradicar, la sida? Quin futur ens espera?

Ho veig molt improbable a curt i mig termini. Actualment en els llocs a on el pacient pot rebre tractament, la infecció pel VIH és una malaltia crònica, com podrien ser la diabetis o la hipertensió arterial i es pot tractar amb un sol comprimit al dia.

El futur passa per aconseguir diagnosticar la majoria de pacients infectats, tractar-los correctament i aconseguir que la seva càrrega viral sigui indetectable (que implica que no contagiaran la malaltia).