8 de juliol, Dia Mundial de l’Al·lèrgia

El 8 de juliol se celebra el Dia Mundial de l’Al·lèrgia, amb l’objectiu de conscienciar la població de la importància d’educar per a la prevenció de les malalties causades per les al·lèrgies, així com de la cerca de tractaments efectius que millorin la qualitat de vida de les persones que les pateixen.

N’hem parlat amb Marta Viñas, cap del Servei d’Al·lèrgies del Consorci Sanitari de Terrassa.

. Com definiries una al·lèrgia? Perquè es produeix?

L’al·lèrgia és una anomalia de la resposta del sistema immunitari contra elements del nostre entorn que no suposen cap amenaça per a nosaltres. Es produeix una  resposta immune exagerada de l’organisme (hipersensibilitat) a diferents al·lèrgens que poden ser ambientals, alimentaris, medicaments, etc. Depenent de l’òrgan en què es produeixin aquestes reaccions al·lèrgiques es manifesten uns símptomes o uns altres. Per exemple si tenen lloc a l’aparell respiratori es produiran símptomes típics de rinitis o d’asma. Si succeeixen a la pell apareixeran símptomes d’urticària o èczema.

. Quins tipus d’al·lèrgia són les més comunes?

Al nostre medi, es calcula que una de cada quatre persones pot patir algun tipus de trastorn al·lèrgic al llarg de la seva vida. Basant-nos en una enquesta que es fa a nivell nacional dels motius de consulta que es remeten a l’al·lergòleg la rinitis al·lèrgica, l’asma i l’al·lèrgia als medicaments ocupen els tres primers llocs amb una freqüència del 54, 23 i 17% respectivament.

La rinitis al·lèrgica és el procés més freqüent, i arriba a afectar el 21 % de mitjana de la població general espanyola, encara que existeixen apreciables diferències geogràfiques. La dermatitis atòpica la segueix, afectant el 4% dels nens en edat escolar. L’al·lèrgia a aliments afecta el 3-5% de la població infantil, reduint-se a menys del 2% en els adults. Encara que més del 10% de la població espanyola creu que pot ser al·lèrgica a algun medicament, quan es realitza un estudi al·lergològic apropiat només es confirma el 29% dels casos avaluats.

. Quins factors desencadenen una al·lèrgia?

Qualsevol molècula capaç de ser reconeguda com a estranya i que faci reaccionar el sistema immunitari s’anomena antigen. Habitualment la reacció que es produeix és de tolerància a l’antigen i s’origina una resposta immunològica natural que no produeix cap símptoma. Per contra, un al·lergen és un antigen capaç de provocar una malaltia al·lèrgica.

Pràcticament qualsevol substància pot ser un al·lergen: substàncies que es troben en suspensió a l’aire i es respiren (pol·len, àcars, epitelis d’animals), aliments, medicaments, etc.

. Hi ha predisposició genètica?

Els trastorns al·lèrgics no s’hereten tot i que sí que es pot heretar la predisposició a “fer-se al·lèrgic”. Es considera, per tant, que els fills de pares al·lèrgics tenen més risc de patir una malaltia al·lèrgica al llarg de la vida.

Així, partint d’un risc del 10-15% a la població general, aquest risc puja al 50% en cas que un dels progenitors sigui al·lèrgic, i fins i tot ascendeix al 70% en cas que ho siguin tots dos progenitors.

. Quins són els símptomes més comuns?

Si el pacient té rinoconjuntivitis a nivell respiratori els símptomes típics són la pruïja nasal, ocular, els esternuts, la mucositat i el taponament nasal. En cas que haguem desenvolupat asma bronquial podem tenir tos, xiulets al pit i ofec.

Si el que patim és una al·lèrgia alimentària les manifestacions clíniques més habituals són les cutànies, generalment en forma d’urticària +/- angioedema. Les reaccions localitzades a la mucosa oral i faríngia que es manifesten amb pruïja local (o síndrome d’al·lèrgia oral) són molt freqüents.

En tercer lloc apareix la clínica digestiva (vòmits, dolor abdominal, diarrea). També pot aparèixer afectació respiratòria i arribar a patir una anafilaxi que és una reacció molt greu que pot arribar a ser mortal.

Les reaccions al·lèrgiques a medicaments poden afectar la pell o no, però la pell és l’òrgan del cos que s’afecta amb més freqüència. Aquestes reaccions cutànies són molt variades, tant en morfologia com en gravetat.

. Per què una persona que ha menjat durant anys un determinat aliment sense cap problema de sobte comença a manifestar símptomes d’al·lèrgia?

L’al·lèrgia als aliments és el resultat d’una fallada en la tolerància immunològica i resulta de la interacció de múltiples factors genètics i ambientals. La càrrega genètica de l’individu és un factor determinant, però també són factors de risc l’alteració de la barrera mucosa intestinal i de la barrera cutània, l’alteració o la reducció de l’exposició microbiana a la infància, el retard en la introducció dels aliments al·lergògens a la dieta o els nivells baixos de vitamina D.

. Les al·lèrgies alimentàries han anat en augment els darrers anys?

En les darreres dècades ha augmentat la freqüència i la gravetat de l’al·lèrgia als aliments. A Espanya s’han triplicat els diagnòstics d’al·lèrgia a aliments en poc més de dues dècades.

Els aliments que més sovint indueixen reaccions al·lèrgiques són la llet, l’ou, el cacauet, els fruits secs, les fruites, el peix, el marisc i els llegums. La importància i freqüència d’aquests aliments varia en funció de l’edat i l’àrea geogràfica, cosa que ve determinada pels costums alimentaris, l’aerobiologia de la zona i les interaccions entre factors genètics i mediambientals.

. Què hem de fer si creiem que tenim al·lèrgia?

El principal consell seria que en cas de sospita de patir una malaltia al·lèrgica s’ha de consultar amb un especialista en al·lergologia, ja que és el professional que ens pot ajudar en les mesures ambientals o d’evitació, que seran diferents en cada cas i en el tractament específic per combatre la nostra al·lèrgia.

. Les vacunes són una bona solució per a qualsevol al·lèrgia? Tothom es pot vacunar?

La immunoteràpia, o vacunes contra l’al·lèrgia, el que fan és restablir l’equilibri del sistema immunitari de manera que es desenvolupa una tolerància a allò que el pacient és al·lèrgic, sent l’únic tractament capaç de modificar el curs natural de la malaltia al·lèrgica.

La immunoteràpia pot ser beneficiosa per a tots els pacients amb símptomes de rinitis, asma, i/o anafilaxi, i al·lèrgia demostrada (mitjançant proves cutànies i/o analítica) a al·lèrgens rellevants i relacionats amb la temporalitat dels seus símptomes. Especialment, en aquells casos de pacients amb símptomes que afectin de manera important la seva qualitat de vida i que no millorin amb fàrmacs.