Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides menys d’un 30% dels investigadors científics del món són dones. Històricament, el paper de la dona en el camp de la ciència ha quedat en un segon pla i amb excepcions, fins i tot ha estat obviat. Sembla que en els darrers anys s’estan fent esforços per promoure la participació de les dones en la ciència. Tot i així, continuen trobant barreres per desenvolupar-se en aquest camp.

En el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), gairebé el 78% dels professionals que duen a terme activitats d’investigació són dones, i dels dotze grups de recerca constituïts actualment, set estan liderats per dones. Tot i l’alta participació, encara hi ha molt camí per recórrer.  El CST compta fa anys  amb un pla d’igualtat orientat a impulsar polítiques de gènere per tal d’adaptar-se a les noves realitats i oferir igualtat d’oportunitats en les contractacions de professionals i investigadors/es.

En les darreres dècades s’ha fet palesa la transició  progressiva cap a la feminització en els diferents àmbits de les ciències de la salut i en els estudis universitaris 7 de cada 10 estudiants són dones. No obstant, s’observa una disminució progressiva d’aquest percentatge quan es vol accedir a posicions superiors al llarg de la carrera professional.  

En l’àmbit científic també s’evidencia aquest desequilibri. D’acord amb les dades del sistema d’avaluació de la recerca i la innovació en salut (SARIS), el desequilibri en la carrera científica entre homes i dones es manifesta de forma inversament proporcional al nivell professional investigador. La dona continua estant infrarepresentada en les posicions de lideratge (27%) malgrat ser majoria en els inicis de la carrera investigadora (55%).  També continua sent minoria en els càrrecs de responsabilitat o de lideratge de les societats científiques i dels col·legis professionals. Malgrat les xifres, les dones van guanyant protagonisme, però encara queda camí fins a arribar a la igualtat.

Les organitzacions sanitàries tenim com a principals reptes despertar l’interès per les activitats científiques i sobretot, ajudar a compaginar l’activitat assistencial amb la carrera investigadora. Més enllà dels dies internacionals, cal passar a l’acció i establir mesures efectives que permetin reduir la desigualtat de gènere en les carreres científiques, així com fomentar les oportunitats de desenvolupar una recerca de valor que ajudi a solucionar els nous reptes de les ciències de la salut i transferir els resultats a la societat.