El CST presenta una innovadora teràpia intergeneracional amb gossos

És la primera vegada que es duu a terme un projecte d’aquesta índole entre persones grans amb deteriorament avançat i infants amb trastorns de l’espectre autista

Aquest matí s’ha presentat a la Llar Residencial Sant Llàtzer una iniciativa pionera de teràpia assistida amb gossos, iniciativa liderada per la Llar Residencial Sant Llàtzer (CST), amb la participació de l’escola Bisbat d’Ègara i gràcies a la donació de la Fundación Manuel Lao.

L’objectiu d’aquesta teràpia pionera, endegada el mes de setembre de 2023, és fomentar la salut en dos col·lectius especialment vulnerables: les persones grans afectades per algun tipus de demència i els infants amb trastorns de l’espectre autista (TEA), Asperger o trastorns de la comunicació social.

Mercè Ramoneda, educadora de la Llar Residencial Sant Llàtzer, ha explicat que aquest projecte ve de molt lluny, «fa uns sis anys que volíem fer teràpia assistida amb gossos, perquè és una intervenció no farmacològica que creiem molt positiva pels residents.»

Amb la COVID una de les coses que més van trobar a faltar els residents van ser les relacions socials. «Quan es va reprendre el projecte vam voler afegir el fet de compartir-ho amb nens amb trastorns de l’espectre autista, ja que tenen un perfil similar als avis, amb dificultats de comunicació, trastorns de conducta, etc. I així és com va sorgir la idea de crear un projecte que tingués en compte aquests dos col·lectius.»

Aquesta iniciativa és pionera ja que fins ara cap iniciativa havia aplegat gent gran amb deterioraments avançats i nens amb trastorns de l’espectre autista.

Ramoneda ha finalitzat la seva intervenció explicant que en els tres mesos de teràpia «els vincles que s’han creat són molt especials. En aquest projecte tots tenen la oportunitat de ser qui son.»

Míriam Sànchez, terapeuta ocupacional d’Engresca’t, ha posat èmfasi en el fet que en la teràpia assistida amb gossos «l’animal és un estímul motivador. Quan s’inicia el programa el primer que fem és treballar el vincle,  l’eina de la teràpia assistida amb gossos no és el gos, l’eina és el vincle.»

Sànchez ha exposat que quan es parla de vincle humano-animal «aquest vincle no ha de ser necessàriament emocional, els vincles es creen per compartir experiències noves, per estar en entorns i amb persones diferents.»

Eva Casals, fisioterapeuta de la Llar Residencial Sant Llàtzer, ha parlat dels canvis que han observat en els residents amb aquesta nova teràpia, com ara els socials (interacció amb l’infant), cognitius, físics i emocionals.

Marta Suana, directora de l’Escola Bisbat d’Ègara, ha volgut incidir en els canvis positius en els nens i nenes que participen en aquesta teràpia, a més del benefici per a les famílies. «Per a les famílies dels nens el fet de poder fer una activitat com aquesta, i sense cost, va ser una alegria enorme.»

Sílvia Ros, educadora de l’escola Bisbat d’Ègara, ha explicat els canvis en els infants  durant aquest primer trimestre de teràpia, amb deu sessions ja realitzades. «Son canvis petits però positius. A nivell social els infants interactuen més, també millora l’atenció i també hi ha millores a nivell físic: es mouen més i canvien l’expressió facial, somriuen més.»

Els infants amb autisme de l’escola Bisbat d’Ègara que participen en aquest projecte són tres, aquest curs: dos nens de 5 anys i un de 7 anys. Un d’ells fa sessió setmanal i els altres dos quinzenal.

Esther Lao, patrona de la Fundación Manuel Lao, ha explicat la seva implicació amb el projecte i amb d’altres de similars en la línia de la humanització, com ara la col·laboració amb el CST amb els Pallapupes, els pallassos d’hospital.

Lao ha acabat la seva intervenció afirmant que «el gran èxit d’aquest projecte és l’entusiasme i la professionalitat de tots els implicats.»

UNA MICA DE CONTEXT

Durant la pandèmia els vincles i les relacions socials es van veure afectades, especialment dins l’entorn residencial, amb processos de desafecció i desmotivació dels usuaris. En aquest temps d’aïllament i de manca de relacions amb l’exterior, el que més van trobar a faltar van ser les trobades amb els/les joves i els infants.

Per aquest motiu la Llar Residencial Sant Llàtzer va voler tornar a afavorir espais d’intercanvi generacional on se sentin mútuament valorats i estimats. Realitzar tasques conjuntes, significatives i gratificants contribueix a iniciar i reforçar nous llaços entre les persones, vinculant-les entre elles i comprometent-les amb les activitats, focalitzant així, la seva motivació i atenció a objectius concrets.

La teràpia assistida amb gossos (TAG) permet generar aquests vincles entre residents, infants i animals. Aquesta relació ajuda a desenvolupar i millorar habilitats motrius, cognitives, sensorials, comunicatives i emocionals, des d’una dimensió basal i intuïtiva. La teràpia assistida amb animals s’ha convertit en els darrers anys en una referència en els tractaments no farmacològics en persones amb deteriorament cognitiu o en demències com l’Alzheimer; així com amb infants amb TEA, Asperger o trastorns de la comunicació social.

I en aquest projecte la presència del gos, sumada a la presència de la persona gran i/o el nen-a, incrementa i enriqueix el valor terapèutic de l’activitat, amb l’objectiu de fomentar la relació entre els infants i les persones grans, una acció terapèutica a més de lúdica, que millora la interacció amb l’entorn.

La teràpia assistida amb gossos està inclosa dins del projecte d’humanització del CST “Connexions amb cor”. Aquest projecte va ser dissenyat per atendre les necessitats bàsiques i vitals dels residents del CST amb l’objectiu d’estimular les seves capacitats cognitives, emocionals i sensorials i, alhora, establir i enfortir les relacions amb el seu entorn més proper.