Gabriel Salazar, neuròleg del Consorci Sanitari de Terrassa: “la qualitat i l’estil de vida tenen molt a veure amb la prevenció de l’Ictus”

El 29 d’octubre és el Dia Mundial de l’Ictus. La iniciativa, impulsada per l’Organització Mundial de l’Ictus, té com a objectiu sensibilitzar la població en la prevenció i el tractament d’aquesta malaltia, que cada any afecta prop de 15 milions de persones arreu del món. A Espanya cada sis minuts es produeix un ictus. És, a més, la segona causa de mort més freqüent del món. I la principal causa de discapacitat física en persones adultes.

N’hem parlat amb Gabriel Salazar, cap del servei de Neurologia del Consorci Sanitari de Terrassa.

El doctor Salazar comenta que l’ictus succeeix bàsicament per dos motius. «Un és l’acumulació d’un trombo (associació de plaquetes i colesterol dins les artèries) i l’altre és degut a un èmbol (que migri del cor o d’una artèria) i que es creï un tap dins del cervell que crea un infart del teixit circumdant.»

L’ictus és una de les malalties que tenen uns símptomes més visibles. Són símptomes «absolutament neurològics, com la pèrdua de força, de sensibilitat, de la parla o de la visió. Són manifestacions clíniques difícils de valorar per part del metge generalista.»

Segons alguns estudis, el 80% dels ictus són evitables. El Dr. Salazar ens explica que la qualitat de vida i l’estil de vida tenen molt a veure amb la malaltia cerebral-vascular. «La disrupció de la dieta mediterrània ha portat a l’augment del risc» i que per prevenir un ictus és important l’estil de vida del pacient. «És bàsic seguir una alimentació variada, limitar, per exemple, el consum de sal, evitar l’obesitat, fer exercici físic, deixar de fumar i evitar el consum de drogues.»  

És una malaltia que afecta més a dones que a homes i és la segona causa de discapacitat al nostre país. Salazar afirma que com que «l’expectativa de vida en dones és més gran, hi ha més proporció d’ictus en dones a mesura que augmentem l’edat.»

En resposta a la nostra pregunta de si hi ha predisposició genètica a patir ictus, Salazar és contundent: «Sí. Existeixen algunes malalties d’origen genètic que comporten l’obstrucció lenta i progressiva de les artèries de petit calibre. I creen malalties d’origen hereditari.»

Ens interessem també per saber com és la vida d’un pacient que ha patit un ictus i ha sobreviscut. Salazar afirma que depèn. «Quan l’ictus no es preveu, quan el malalt arriba tard a urgències o no és diagnosticat adequadament, el pacient pot quedar amb una gran discapacitat i una gran dependència en la vida diària. Molts han de fer rehabilitació per a accions tan bàsiques com menjar o parlar… Si el pacient s’atén a temps pot quedar amb poca o nul·la discapacitat. Per tant, un estil de vida adequada i la prevenció són fonamentals en l’evolució i el pronòstic.»

Les seqüeles més habituals en l’ictus són la disfàgia, la reducció de la mobilitat i la comunicació, la disminució de la visió, la incontinència, la manca d’equilibri i memòria, la fatiga…

Però… aquestes seqüeles es poden millorar amb rehabilitació? Salazar ens respon que sí. «La rehabilitació després d’un ictus és bàsica. Molts pacients després d’un ictus tenen problemes de llenguatge i necessiten logopèdia, dèficit motor i que presenten rigidesa necessitaran neuro-rehabilitació…»

Podeu veure la jornada que va organitzar el Servei de Neurologia amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus i que es va celebrar a la sala Joan Costa Roma a l’Hospital de Terrrassa fent clic aquí.