Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), inclouen totes aquelles conductes que responen a un patró persistent de menjar no saludablement, o fer dietes i tenir conductes compensatòries no saludables.
Aquests patrons de conducta alimentària s’associen sovint a inestabilitat de l’estat d’ànim i angoixa emocional, així com a una deterioració important en la salut física i mental de l’individu. Els TCA no discriminen quant a gènere, edat o raça. Així mateix, durant aquest últim any s’està produint un notable increment dels trastorns de la conducta alimentària, amb major prevalença en la població femenina, encara que cada vegada s’observen més casos en homes, així com un inici més precoç de la malaltia. Els dos tipus de TCA més freqüents serien l’anorèxia nerviosa (AN) i la bulímia nerviosa (BN).
L’anorèxia nerviosa es manifesta a través d’una restricció severa en la ingesta d’aliments i una por intensa i irracional a guanyar pes. Es descriuen els subtipus de AN de tipus restrictiu, i AN de tipus compulsiu/purgatiu. D’altra banda, la BN, es caracteritza per la presència de fartaneres recurrents seguides de comportaments purgatius o no, així com una significativa sensació de falta de control. Sovint també, es donen episodis de tots dos de manera concomitant (AN i BN). Uns altres TCA, de menor prevalença tindríem el Trastorn per Fartanera, i el Trastorn alimentari no especificat (TANE).
Nombroses recerques demostren elevades taxes de comorbiditat entre els TCA i les autolesions, especialment entre la població femenina adolescent actual.
Els trastorns de l’alimentació s’han incrementat durant el confinament i la pandèmia arran de la COVID-19, també perjudicats pel difícil accés al sistema sanitari. Els ingressos per TCA s’han disparat un 20% durant la pandèmia. Un fet que ha afectat tant les persones que ja els sofrien i que han vist empitjorar la seva situació (unes 400.000 a Espanya, de les quals 300.000 són joves adolescents), com a uns altres amb el risc de patir-los i que han acabat desenvolupant-los.
El 90% dels afectats continuen sent dones. Entre el 4% i el 5% de les noies d’entre 12 i 21 anys a Espanya sofreix un TCA. D’altra banda, l’impacte de les xarxes socials durant el confinament i post confinament ha fet molt de mal ja que durant un temps ha estat l’única manera de tenir contacte amb l’exterior de molts joves, obsessionats per “tenir el cos perfecte” i comparar-se amb els altres.
Al principi, les persones amb TCA no solen tenir consciència del problema. S’ha de fer un treball de prevenció d’aquests trastorns, així com estar pendents dels senyals d’alerta, tant amb la família, escola, com a serveis de salut i pediatria, davant alguns signes com a retirada de la menstruació, caiguda del cabell, fer dietes, excessiva activitat física o anar al bany després dels menjars.
El tractament d’abordatge en els TCA ha de ser multidisciplinari entre diferents professionals de salut física i mental (pediatria, medicina, psicologia, psiquiatria, educadors). Entre els objectius principals del tractament requereixen: normalitzar el pes i restaurar l’estat nutricional del pacient, corregir conductes alimentàries inadequades, disminuir els pensaments irracionals referents a l’augment de pes i restriccions alimentàries, corregir alteracions de la imatge corporal, tractar les alteracions de l’estat d’ànim i d’ansietat, millorar autoestima i adaptació general.
Un tractament integral requereix a vegades de l’administració d’alguns fàrmacs, com els antidepressius ISRS, com la fluoxetina, que han donat bons resultats en la millora dels símptomes depressius, ansiosos i obsessius del pacient.
Pel que respecta al Centre de Salut Mental Infantojuvenil (CSMIJ) de Rubí, hem vist incrementat notablement durant aquest últim any (2021) l’entrada de primeres visites amb clínica de TCA, així com en l’empitjorament d’uns altres ja tractats amb anterioritat.
Subscriu-te a la nostra newsletter