Parlem de trastorns de la conducta alimentària en el Dia Mundial dels TCA

Avui, 30 de novembre, és el Dia Mundial dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), trastorns mentals que es caracteritzen per alteracions en la forma de pensar, de sentir i de comportar-se en relació amb l’alimentació, el pes o la figura.

Afecten, majoritàriament, nens, nenes, dones joves i, cada vegada més, els adults. Es produeixen per diversos factors considerats de risc que poden estar presents en persones sanes o en persones que presenten altres malalties. Tenen greus conseqüències nutricionals, biològiques, psicològiques i socials. 

N’hem volgut parlar amb Mariette Estevez, psiquiatra i cap d’Unitat de la Salut Mental Infantojuvenil.

Quines són les causes més habituals dels trastorns alimentaris? Quins són els factors de risc? 

Els TCA són trastorns multifactorials. En la seva etiologia hauríem de parlar de factors biològics, psicològics i ambientals socioculturals, que els predisposen, precipiten i mantenen.

Factors biològics i els culturals, contribueixen a incrementar el risc per desenvolupar un TCA. Es confirma el paper de trets psicològics de vulnerabilitat, com el perfeccionisme i la baixa autoestima, influeixen de manera significativa. També té influència  l’exposició a mitjans de comunicació, pantalles i xarxes socials. L’estrès crònic i la comorbiditat psiquiàtrica (mediador parcial) s’associen fortament amb l’inici dels TCA. Els problemes del neurodesenvolupament també es poden implicar en la patogènesi. La internalització de l’ideal de primesa, pressió percebuda per aprimar-se, preocupació pel pes i insatisfacció corporal, excés de pes i conducta de dieta restrictiva per perdre pes, són predictors del risc d’iniciar un TCA.

També podem parlar d’afectes negatius i ús de substàncies. Les bromes familiars sobre el pes, la preocupació personal pel pes i la conducta sobre dietes i d’altres no saludables per intentar controlar-lo (vòmits, píndoles aprimadores, laxants i diürètics) prediuen sobrepès, alimentació compulsiva amb pèrdua de control i conductes extremes de control de pes a cinc anys. Entre els homes adolescents i joves, certs factors augmenten el risc de TCA, incloses les preocupacions sobre la imatge corporal centrada en la musculatura.

Molts coneixem l’anorèxia i la bulímia… però hi ha d’altres TCA. Quins són els més habituals en els joves? 

Són l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i el TCA no especificat.

Quina és la població amb més risc de patir un TCA? Els joves (sobretot noies) tenen més probabilitat de patir un trastorn alimentari? Perquè? 

Poden afectar persones de totes les edats, gèneres, orientacions sexuals, ètnies i geografies.

Els adolescents i adults joves, especialment del gènere femení, estan particularment en risc, ja que l’anorèxia comença abans que la bulímia. Sembla que l’edat d’inici de l’anorèxia disminueix.

Els grups de risc ho són per edat (adolescència), gènere (dones) o per la participació en activitats de lleure o professionals (gimnastes, atletes, models, ballarins, patinadors, esportistes d’elit).

Quant temps acostuma a durar el tractament? Quin tant per cent de recuperació hi ha? 

Pel que fa al tractament dels TCA, la teràpia cognitivoconductual (TCC) és el tractament més seleccionat tant per a la Bulímia com per al trastorn d’atracaments, mentre que la teràpia familiar ha estat la més estudiada i seleccionada en pacients amb Anorèxia. El tractament sol consistir en 10-20 sessions aproximadament distribuïdes en un període de temps d’entre 6 i 12 mesos.

Pel que fa a la bulímia nerviosa i el trastorn d’atracaments, la TCC s’ha associat amb una reducció del 80% dels episodis d’atracaments i conductes compensatòries, i amb un 55% de remissió després dels seguiments de 4 a 12 mesos. La TCC es basa en un model cognitiu, atenent els mecanismes que semblen influir en el manteniment de la bulímia nerviosa i ja que en aquests pacients, la realització de dietes disfuncionals predisposen als episodis d’atracaments, aquesta teràpia funciona d’acord amb tècniques cognitives i conductuals, l’objectiu dels quals és motivar el pacient cap al canvi, reemplaçant aquestes dietes i conductes disfuncionals per una nutrició saludable, disminuint així la preocupació excessiva pel pes corporal i prevenint recaigudes. La teràpia consta de 16-20 sessions distribuïdes en un període de temps d’uns cinc mesos aproximadament.

Segur que l’entorn social hi té a veure. Quin és el lligam entre aquests TCA i el context social on es desenvolupa? 

Durant el confinament molts adolescents van passar més hores del que és habitual a les xarxes socials i això va portar conseqüències. Es van fer seguidors d’altres adolescents que explicaven una “dieta sana” consistent en restriccions i molt baixa en calories o un altre grup expert en exercicis físics per tal d’aconseguir cossos extremadament prims. Tot això ha fet que encara s’hagin obsessionat més i hagi augmentat aquests trastorns. Es parla molt del “cos perfecte” a les xarxes socials fent referències a noies amb un índex de massa corporal extremadament baix.

Tot allò que sigui cultura de la imatge que fomenti el cos prim, com a sinònim d’èxit, pot perjudicar clarament atès que és un dels factors que està a la base dels trastorns alimentaris: la insatisfacció corporal a què contribueixen els missatges que ens puguin arribar a xarxes socials. A través d’aquestes xarxes es comparteixen informació sobre aprimar-se o com organitzen carreres o competicions per aconseguir-ho en poc temps a través de la xarxa. També fan referència al paper que tenen els filtres d’aquestes aplicacions per veure’s amb el rostre o el cos que desitgen.

El context social (COVID-19, etc) ha fet aflorar nous TCA? (vigorèxia, ortorèxia…) 

En el cas d’infantojuvenil en la nostra població no, mantenim l’alta incidències en anorèxia i bulímia.