Dia Mundial contra el Càncer de Mama

El 19 d’octubre és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama. L’objectiu d’aquesta celebració és conscienciar la població de la importància del diagnòstic precoç del càncer de mama per guanyar la lluita contra aquesta malaltia, que esdevé el tumor més freqüent en dones arreu del món.

La Unitat de Patologia Mamària del Consorci Sanitari de Terrassa, ha preparat aquest redactat sobre la maternitat després d’un càncer de mama.   

El càncer de mama és una malaltia que afecta una de cada vuit dones. Gràcies als avenços en el seu abordatge i diferents tractaments, avui dia vuit de cada deu dones superen la malaltia als cinc anys del diagnòstic.

Tot i això la incidència d’aquest tipus de tumor a nivell mundial va en augment i encara que, en dones joves menors de 45 anys no és freqüent, sí que s’ha observat un augment progressiu de la seva incidència (situant-se al voltant del 15% de les dones amb càncer de mama). Això suposa l’existència cada vegada més gran de dones sense un desig genèsic complert (desig de ser mare) en el moment del diagnòstic de la malaltia.

Actualment, les diferents guies europees i americanes estan d’acord a recomanar la preservació de la fertilitat en aquestes dones. Això comporta disposar d’un equip d’oncologia sensibilitzat amb el desig d’aquestes dones i un circuit d’assistència ràpid, amb una derivació precoç a una unitat de fertilitat.

A dia d’avui se sap que una gestació després del càncer de mama no empitjora el pronòstic ni augmenta el risc de recaiguda, per la qual cosa és segura en les dones que així ho desitgin.

Tot i que cada cas s’ha d’individualitzar i valorar en funció del tipus de tumor i risc de recaiguda, en línies generals es recomana:

• Esperar 2-3 anys després del diagnòstic d’un tumor amb receptors hormonals negatius.
• Esperar fins a 5 anys per a un tumor amb receptors hormonals positius.
• Esperar almenys sis mesos un cop finalitzat el tractament (quimioteràpia/hormonoteràpia).

La quimioteràpia utilitzada en el tractament del càncer de mama té un efecte tòxic sobre els ovaris, disminuint el recompte fol·licular i avançant deu anys l’edat reproductiva. El dany sobre l’ovari no afectarà igual totes les dones afectes de càncer de mama: el risc d’amenorrea i menopausa 2n a la quimioteràpia està relacionat amb el tipus de fàrmacs però, sobretot, amb l’edat.

La funció ovàrica es podrà recuperar amb més probabilitat com més jove sigui la dona, i el nombre de fol·licles que es trobin a l’ovari en el moment d’iniciar el tractament. Els fol·licles de dones joves són més resistents al tractament, i la fallada ovàrica és reversible als 6-12 mesos.

D’altra banda, com a part de la prevenció de recaigudes, potser interessi bloquejar de base la funció hormonal de la dona, així l’hormonoteràpia emprada pot obligar a endarrerir encara més aquesta maternitat.

Actualment, menys del 10% de les supervivents de càncer de mama queden embarassades, i poques se sotmeten a una preservació de fertilitat (12%).

És important parlar a consulta sobre la possibilitat de la maternitat futura i informar sobre la seguretat de les tècniques de preservació de fertilitat.

Realitzar una tècnica de reproducció assistida per preservar la fertilitat (criopervar ovòcits/embrions) no endarrereix l’inici del tractament, ni confereix un pitjor pronòstic sobre la malaltia. Són tècniques segures en dones amb càncer de mama, ja que no incrementa el risc de recaiguda ni impacta a la supervivència global en els 5 anys següents al diagnòstic de la malaltia.

Així doncs la maternitat en supervivents de càncer de mama és possible, no disminueix la supervivència global ni la supervivència lliure de malaltia. Segons l’estudi Azim 2013 l’embaràs després del càncer de mama no està contraindicat i, fins i tot, augmenta la supervivència.