Dia Mundial de l’Alzheimer

El 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, data instituïda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Alzheimer’s Disease International (ADI). L’objectiu d’aquesta commemoració és donar a conèixer la malaltia i les seves conseqüències sociosanitàries, i demanar el suport i la solidaritat de la població, les institucions i els organismes oficials.

La malaltia d’Alzheimer produeix una disminució de les funcions intel·lectuals, dificulta l’aprenentatge de nous conceptes, interfereix en la capacitat de la persona per realitzar la seva vida diària i produeix canvis en la seva personalitat i conducta.

N’hem parlat amb Gabriel Salazar, cap de Neurologia del CST, que destaca que la malaltia de l’Alzheimer es caracteritza per un deteriorament cognitiu que augmenta amb l’edat, tot i que podem veure menors de setanta anys afectats. «La malaltia és molt visible pel deteriorament de la memòria immediata, que progressivament afecta funcions executives i altera les activitats de la vida diària. Des del punt de vista neuropatològic l’Alzheimer consisteix en l’acumulació de betaamiloide, una substància gelatinosa a tota l’escorça cerebral. Per això la considerem una taupatia, a causa de l’acumulació de la proteïna Tau. Alhora es formen cabdells neurofibril·lars que també la defineixen. Aquesta alteració estructural comporta l’alteració de múltiples neurotransmissors, entre ells l’acetilcolina», explica.

Però, quins símptomes té, l’Alzheimer? El Dr. Salazar exposa que inicialment són «oblits de fets i converses recents, després noms de persones properes, després ja no es reconeix la fisonomia de familiars… L’evolució de la malaltia és lenta i progressiva. En uns vuit o deu anys el/la pacient té una dependència total i és imprescindible la figura d’un cuidador.»

Però perquè l’Alzheimer, si és una malaltia tan prevalent, encara no té cura? El Dr. Salazar  apunta que «darrerament han sortit anticossos monoclonals aprovats pels organismes pertinents i que detenen la progressió de la malaltia.» Un bri d’esperança, doncs.

El cap de Neurologia del CST ens recorda que els factors de risc de patir la malaltia son fumar, tenir un colesterol elevat, patir obesitat, tenir diabetis o l’analfabetisme. Per tant, per mantenir un cervell sa caldria «dur una vida el més sana possible, mantenir-nos actius física i mentalment, evitar el tabac, cuidar el colesterol, estudiar i llegir. D’aquí a uns anys veurem avenços mèdics i, possiblement, quirúrgics per ajudar-nos a l’estimulació cerebral profunda o l’estimulació magnètica transcortical.»

Fins ara hem pogut conèixer el punt de vista mèdic. Ara ens endinsarem en el dels cuidadors.

Roc Sala Murià, terapeuta ocupacional de l’Hospital de Dia Sant Jordi, ens explica que el dia a dia d’un malalt d’Alzheimer depèn de la fase en la que es troba. Sala explica que en la fase inicial, amb certa consciència de malaltia, «pot aparèixer la tristesa o la irritabilitat. En la fase moderada hi ha menys consciència de la malaltia amb la possible aparició de trastorns de conducta, com ara apatia, desinhibició, etc.»

Les tasques del dia a dia costen més a mesura que avança la malaltia. «Depèn de la persona però generalment són totes les activitats o tasques diàries que impliquen planificació, organització, seqüenciació d’activitats, nous aprenentatges. Per tant, els costa tot el que implica la capacitat de les funcions executives», explica Sala.

La tasca dels cuidadors és la «d’acompanyar en el procés fent suport i supervisió a les necessitats de la persona, intentant mantenir l’autonomia sempre que sigui possible i minimitzar riscos.»

I com viuen la malaltia els familiars d’algú amb Alzheimer? El terapeuta ocupacional ens explica que no deixa de ser «un dol per la pèrdua de la persona amb tot el que això implica: la negació, la ràbia, la culpabilitat i, finalment, l’acceptació.»

El consell bàsic per a aquelles persones que conviuen amb un malalt d’Alzheimer és «poder repartir les tasques del dia a dia entre els familiars implicats i els cuidadors,  per tal d’evitar la sobrecàrrega que pot suposar el maneig d’aquestes malalties. I també buscar ajuda i/o assessorament dels professionals.»

L’Hospital de Dia Sant Jordi del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) és un centre terapèutic per a malalts d’Alzheimer i altres demències.