Entrevista al Dr. Benjamín Piñeiro en el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió

La depressió és la malaltia mental més prevalent a l’estat espanyol

Avui, 13 de gener, és el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, un trastorn emocional que afecta uns 300 milions de persones al món, essent considerada com la primera causa mundial de discapacitat.

Amb la proclamació d’aquest dia es pretén sensibilitzar, orientar i prevenir la població a nivell mundial sobre aquesta malaltia, les xifres de la qual augmenten de manera desproporcionada al món.

La depressió és una malaltia molt freqüent que provoca una alta discapacitat i un fort impacte social. Qui la pateix encara és víctima d’una forta estigmatització, cosa que fa que, fins i tot en els països desenvolupats, més de la meitat de les persones que la tenen no estan diagnosticades ni tractades.

Per aprofundir en aquesta malaltia hem parlat amb el doctor Benjamín Piñeiro, del grup de treball sobre depressió resistent de la Societat Catalana de Psiquiatria i psiquiatra adjunt del Consorci Sanitari de Terrassa.

• La depressió és molt més que un estat baix de moral. Com es podria definir la depressió? Quins símptomes té?

La depressió és una malaltia catalogada segons el ‘Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals’ (DSM V) com un estat de l’ànim depressiu a la major part del dia, amb disminució considerable del plaer o interès per les activitats que abans gaudia. Se sol acompanyar d’altres símptomes com pèrdua de pes, insomni o hipersòmnia, agitació o alentiment de les accions, pèrdua de l’energia, sentiments d’inutilitat, disminució de la capacitat de pensar o concentrar-se i, fins i tot, pensaments de mort o idees suïcides.

És una malaltia molt prevalent i que provoca una important repercussió en el pacient, tant a nivell familiar com social o laboral. El 2008 l’OMS va classificar la depressió major com la tercera causa de càrrega de morbiditat a tot el món i va projectar que la malaltia ocuparà el primer lloc el 2030.

• Quines són les causes més habituals per patir depressió?

Hi ha una sèrie de factors que influeixen en l’aparició de la depressió, a més del pronòstic i que són coneguts actualment:

. Factors genètics. La depressió és més freqüent en familiars amb trastorns depressius, sobretot en les depressions d’inici i en depressions recurrents.

. Factors ambientals, com experiències traumàtiques (sobretot a la infància) o nivells alts d’estrès.

. Un altre factor que influeix al pronòstic és la presència d’una altra patologia psiquiàtrica, presència de consum de tòxics i/o alcohol o presència d’una patologia mèdica crònica, com ara la diabetis o malalties cardiovasculars.

Determinades característiques de personalitat provoquen més vulnerabilitat davant d’esdeveniments vitals estressants, facilitant l’aparició i el manteniment de la depressió.

• Quins són els col·lectius més afectats per aquesta patologia? Perquè hi ha prevalença de dones? (segons l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya és quasi tres vegades més freqüent en dones, un 58,5%)

La depressió té una prevalença global d’aproximadament entre un 5 i 7% de la població. És més freqüent en dones, entre 1.5 i 3 vegades respecte als homes, amb més freqüència al postpart i al voltant de la menopausa. També és més freqüent a l’inici de l’edat adulta (entre els 18 i els 30 anys) que en pacients de més de 60 anys.

• La pandèmia o el context social actual ha accentuat els quadres depressius? Segons la darrera enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) des de l’inici de la pandèmia a Espanya s’han prescrit més del doble de psicofàrmacs que abans, sobretot ansiolítics, antidepressius i inductors del son.

S’estima que la pandèmia en termes globals, i segons els estudis, ha provocat uns 53 milions de casos addicionals a nivell mundial de trastorn depressiu més gran. Als llocs amb més prevalença del virus, i als llocs on es va reduir més la mobilitat, aquest increment ha estat més accentuat.

S’estima que les dones es van veure més afectades per la pandèmia i també els grups més joves.

• Hi ha depressions de diferents tipus?

Sí, hi ha diferents tipus i diferents maneres de classificar-les. En funció de la gravetat (lleu, moderada i greu), en funció dels símptomes (amb símptomes psicòtics o sense, depressió atípica, depressió malenconiós..) o en funció de la durada (depressió recurrent, depressió crònica). Cada tipus té les seves pròpies característiques i respon de manera diferent als tractaments.

• La depressió es pot confondre amb d’altres patologies?

Sí. La depressió es pot confondre amb altres patologies, tant mèdiques com psiquiàtriques, i cal  fer un diagnòstic diferencial.

Malalties com l’hipotiroïdisme, l’anèmia, les patologies sistèmiques poden confondre’s amb una depressió i han de ser descartades de forma sistemàtica.

Patologies psiquiàtriques com el trastorn bipolar, trastorns de l’estat d’ànim secundaris, TDAH… també es poden confondre.

El consum de tòxics també pot produir símptomes semblants a la depressió.

• Com podem saber que algú té depressió? Quins són els símptomes més habituals? Com podem ajudar les persones amb depressió?

Els símptomes més freqüents són la tristesa (en les patologies depressives han de tenir una durada almenys de dues setmanes i persistir durant la major part del dia, altres de causar malestar i interferència clínicament significativa), la fatiga, l’insomni (sobretot despertar precoç), la pèrdua de gana i pes, l’anhedonia (pèrdua de capacitat de sentir plaer) i, en casos greus, idees de mort/suïcidi.

El més important és fer un diagnòstic el més ràpid possible, per poder realitzar un tractament adequat.

• La depressió té cura o una persona que tingui tendència depressiva ho tindrà més complicat?

Hi ha, en funció del tipus de depressió, característiques del pacient i gravetat de la patologia, diferents tractaments.

En general, per als casos moderats i greus es recomana la realització de tractaments combinats, que incloguin psicoteràpia (com l’activació conductual, la teràpia cognitiva conductual i la psicoteràpia interpersonal) i tractament farmacològic (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina o els antidepressius tricíclics ).

En el cas de depressions greus i resistents, hi ha tractaments més específics (com la teràpia electroconvulsiva, l’ús de combinacions de fàrmacs o fàrmacs d’última generació).

Per a la majoria dels pacients el curs de la malaltia és episòdic i se senten bé entre els episodis depressius aguts. Tot i això, la malaltia és difícil de predir i, per tant, la durada dels episodis, el nombre d’episodis al llarg de la vida i el patró en què ocorren són variables. Amb tractament, els episodis duren al voltant de 3 a 6 mesos i la majoria dels pacients es recuperen en 12 mesos.

La probabilitat de recurrència és alta, el risc augmenta amb cada episodi. Un tractament correcte disminueix de forma clara la possibilitat de recaigudes. En general, com més temps passi des d’un episodi depressiu sense tornar a presentar símptomes, més difícil és experimentar una recaiguda. Per això és tan important mantenir el tractament una vegada aconseguida la millora.