Dia del Donant d’òrgans i teixits

Aquest esdeveniment se celebra el primer dimecres del mes de juny per recordar i retre homenatge als donants i a les seves famílies. Enguany es commemora el 7 de juny.

La donació d’òrgans i teixits és un acte voluntari, altruista, solidari, generós, confidencial, gratuït i sense ànim de lucre, en què una persona decideix que un cop mori extreguin un o diversos òrgans del seu cos per donar-los a persones malaltes que es troben en llistes d’espera per rebre un trasplantament. Fer-se donant és tan senzill com prendre la decisió de ser-ho i compartir-la amb la família i les persones més properes.

N’hem parlat amb la Dra. Maite Jurado, coordinadora de Trasplantaments CST i Metgessa adjunta UCI del CST.

Jurado explica que «de manera general tots podem ser donants potencials si aquesta és la nostra voluntat. El més important és expressar, de forma oral o escrita, als nostres familiars aquest desig assumint que l’edat no suposa una limitació. Tot i que hi ha certes condicions que poden contraindicar la donació d’algun òrgan i/o teixit cada cas es valora individualment, cercant sempre complir amb la determinació del donant.»

A la pregunta de si tothom pot ser receptor i quins criteris s’han de complir, la metgessa manifesta que «la nostra legislació i la nostra ètica mèdica assegura la igualtat d’oportunitats en quant a la possibilitat de rebre qualsevol tractament, i el trasplantament d’Òrgans i Teixits es considera un tractament mèdic.Com que la disponibilitat actual, sobretot de certs òrgans, encara no arriba a cobrir totes les necessitats de la nostra societat s’estableixen uns criteris de prioritats en funció de l’estat de gravetat del receptor i per compatibilitat donant-receptor.A Catalunya l’OCATT (Organització Catalana de Trasplantaments) és l’organisme encarregat que aquests criteris es compleixin, amb l’objectiu d’aconseguir el màxim nombre d’èxits possibles en el trasplantament i amb la màxima equitat.

Es poden donar tots els òrgans? Jurado  assegura que si, «avui en dia podem dir que tots. Ronyó, pulmó, fetge i cor són els que més es donen i es trasplanten amb èxit. Però també s’estan fent trasplantaments de pàncrees, intestí i úter amb resultats encoratjadors. No hem d’oblidar, pel que fa als teixits, que no només es trasplanten còrnies sinó que pell, ossos, múscul i tendons, vàlvules cardíaques són també teixits que es donen i es trasplanten i que són absolutament necessàries en tractaments mèdics quotidians (tractament de cremats, cirurgia traumatològica, implants odontològics, cirurgies cardíaques en adults i infantil, etc).»

Pel que fa al procediment per a donar òrgans, Jurado manifesta que «el més important és que els nostres familiars estiguin informats de la nostra voluntat. Aquesta es pot expressar oficialment al document de Voluntats Anticipades (Atenció Primària) a través del nostre equip mèdic d’Atenció o directament obtenint el carnet de Donant a través de l’OCATT aquí. De tota manera en qualsevol moment del contacte amb el sistema sanitari es pot expressar aquest desig, quedant registrat a l’historial mèdic. Per descomptat aquesta decisió mai no serà irrevocable, de manera que si els nostres valors vitals canvien, se seguiran respectant els desitjos expressats.»

La majoria de donacions provenen de donants morts però «en la donació de ronyons i fetge, en casos molt concrets i molt estudiats i controlats, pot fer-se la donació en viu. Això passa només en la donació d’òrgans en què la pèrdua d’aquest òrgan, total o parcial, no suposi risc per a la vida del donant o posar en risc la funció de la resta. Això seria el cas dels ronyons, ja que en tenim dos, o el cas del fetge, del qual se’n pot extirpar una part. En tots els casos sempre es descarta que hi hagi motivacions econòmiques per a la donació, assegurant que es tracti d’un fet altruista sense cap objectiu més que la curació del receptor.»

En quines circumstàncies ha de produir-se la mort per poder donar els òrgans i teixits? «Per poder ser donant d’òrgans el final de vida ha de passar en un entorn controlat que asseguri el manteniment correcte de la funció dels òrgans a trasplantar quan el pacient mor. Per això normalment haurà d’estar ingressat en una unitat de Cures Intensives o semblant, on es pugui fer aquest control. En canvi, per poder ser donant de teixits no es requereix cap cura diferent en els darrers moments podent passar l’òbit a l’entorn habitual.»

A la pregunta de si un trasplantat pot ser donant d’òrgans, la Dra. Jurado assegura que «sí, per descomptat. De fet, haver rebut un òrgan que ens ha salvat la vida ens sensibilitza sobre aquest acte i sol predisposar a voler donar als altres l’oportunitat que ens van donar a nosaltres.»

També hem volgut saber el punt de vista d’un pacient trasplantat de 63 anys, en Joaquin Beltran.

«El meu va ser un trasplantament de ronyó a l’Hospital del Mar després de dos anys de diàlisi peritoneal. El proper mes farà sis anys. L’experiència va ser molt positiva. Em vaig adonar que allò que per a mi era un tema molt complex, actualment els hospitals i doctors fan que sigui un procés molt senzill», assegura.

També confessa que mai abans de l’operació havia pensat en què la vida el duria a haver-se de trasplantar. Tot i l’experiència, en Joaquin explica que «la vida després d’un trasplantament és normal. No he perdut cap de les meves funcionalitats anteriors al trasplantament. Estàs molt controlat pels metges per poder actuar en cas d’alguna alteració.»

Li preguntem com li ha canviat la vida, i respon rialler que el gran canvi rau en el nombre de pastilles que pren. Però que, a banda d’això, ha après a valorar «molt més la vida i penso en el present. El passat està i el futur… millor pensar en l’avui. En el meu cas la malaltia va venir de cop. Mai saps què passarà demà.»

I vol transmetre als qui s’estan plantejant en fer-se donants que «pensin en la bellesa de salvar vides.»

Des de sempre ha cregut en la necessitat de ser donant per ajudar els altres. «Per això des que em va arribar, fa 35 anys, un formulari de l’Associació de donants, no vaig dubtar a emplenar-lo i fer constar la meva voluntat. En el carnet de donant hi figura la meva acceptació a la donació dels òrgans vitals, còrnies, pulmó, cor, ronyó, etc. La meva família és totalment conscient de la meva voluntat. Mira com és la vida. Un dia decideixo ser donant, i rebo en el transcurs de la meva vida la donació d’un ronyó per part d’un donant mort. Em salva la vida.»