Residents
-
Infermeria
-
Medicina
-
Psicologia
Psicologia clínica
L’acreditació de la formació especialitzada en Psicologia Clínica al Consorci Sanitari de Terrassa (CST) data de l’any 1996. Des del 2008 la Unitat Docent està acreditada per a formar dos Psicòlegs Especialistes en Formació (PEF) per any: la màxima capacitat docent en l’actualitat és, doncs, de 8 PEF.
L’especialista en formació s’integra des de l’inici a un ampli equip interdisciplinari i participa activament en aspectes assistencials, de recerca i organitzatius. El 95% de les seves rotacions són supervisades per psicòlegs clínics i es realitzen majoritàriament en els dispositius del CST, a excepció de la rotació lliure (3 mesos) i aquelles amb convenis amb altres institucions sanitàries.
El programa de formació del resident de l’especialitat de Psicologia Clínica inclou la rotació per la unitat d’aguts de psiquiatria (3 mesos), el programa d’interconsulta i enllaç i la unitat de neuropsicologia (9 mesos, repartits en 2 i 3 dies a la setmana, respectivament), atenció comunitària i suport a la primària (13 mesos), psicologia clínica infantil i de l’adolescència (6 mesos), programes de formació específica: psicooncologia, cures pal·liatives i trastorns de la conductura alimentària (4 mesos, repartits en 2 i 2 mesos respectivament), servei de rehabilitació comunitària (2 mesos), addiccions tòxiques i no tòxiques (4 mesos, repartits en 2 i 3 dies a la setmana respectivament), la unitat d’hospitalització parcial de salut mental (4 mesos) rotació de lliure disposició (3 mesos), programa d’atenció continuada al servei d’urgències (des del primer any de residència fins al darrer).
Entre els dispositius del CST hi ha àrees d’especialització de la Psicologia Clínica per les quals és reconegut, de les quals destaquem:
La Unitat de Neuropsicologia, que s’ha especialitzat en el diagnòstic neuropsicològic precoç i diferencial de malalties psiquiàtriques i neurològiques. És pionera en la descripció del patró cognitiu de l’esquizofrènia i en la investigació de la eficàcia de programes de rehabilitació neuropsicològica dels trastorns psiquiàtric i de les malalties neurodegeneratives. En els últims anys, és precursora, en col•laboració amb altres institucions universitàries i sanitàries de l’àmbit nacional, en la investigació de les alteracions cognitives associades a l’envelliment i a diferents bases neurobiològiques de la obesitat i en el desenvolupament de noves tecnologies vinculades a la cognició i la conducta.
La Unitat de Joc Patològic i altres addiccions no tòxiques del CST es una unitat polivalent que té com a objectiu no només l’atenció i tractament de les persones amb addicció al joc patològic, sinó també amb altres conductes addictives no tòxiques (hipersexualitat, compres, internet, videojocs, etc.). És d’àmbit suprasectorial, oferint atenció als sectors sanitaris del Vallès Oriental i Occidental. A més a més, porta a terme una activitat investigadora centrada en ampliar i aprofundir en el coneixement del Joc Patològic i les altres addiccions no tòxiques, especialment en la seva prevalença, comorbiditat psiquiàtrica, diferències de gènere i perfils de personalitat.
Els Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA), articulen la seva atenció psicològica en dues direccions: 1. Intervenció sobre patologies que requereixen atenció especialitzada al CSMA, on es fa tractament d’orientació cognitivoconductual i mindfulness basat en l’evidència, i seguint protocols d’intervenció en cada patologia. 2. Al programa de suport de salut mental a la primària es realitzen teràpies psicològiques breus, individuals i grupals. El CSMA ofereix teràpies psicològiques individuals amb eficàcia demostrada per a totes les patologies, així com teràpies grupals d’orientació cognitivoconductual i/o mindfulness per a trastorns depressius, obsessivocompulsius, dolor crònic, personalitat obsessivocompulsiva, pànic amb agorafòbia, fartanera i dol. A més, ofereix i disposa de línies d’investigació en diferents intervencions cognitivoconductuals i en mindfulness en patologies prevalents.
-
Programa oficial d’especialitat (POE)
La Formació Sanitària Especialitzada (FSE) té com a objectiu aconseguir especialistes competents que donin resposta a les necessitats de la societat en l’àmbit de la salut.
Les competències que ha d’adquirir l’especialista en formació queden reflectides de forma més o menys específica en els POE, que han de ser, per tant, la guia a seguir per les diferents Unitats Docents en la formació del seus residents.
L’adaptació dels POE a la realitat de cada centre constituirà el Programa o Guia formativa tipus.
-
Guia formativa tipus
La guia formativa està basada en el programa oficial de l’especialitat i suposa una adaptació dels seus punts principals a les característiques de la UD. Els seus objectius són: adaptar el programa oficial al context de la unitat docent, servir de programa formatiu comú per a tots els residents del servei, establir les bases de planificació del programa formatiu al llarg de tota la residència, concretar els principis fonamentals dels processos formatius i servir de guia per a l’elaboració dels plans individuals anuals de cada resident.
-
Protocol supervisió
El sistema de formació per residència implica l’assumpció progressiva de responsabilitats i un nivell decreixent de supervisió. A mesura que el resident avança en l’adquisició de les competències previstes en el programa formatiu de l’especialitat, va assolint el grau de responsabilitat inherent a l’exercici autònom de l’especialitat.
La supervisió dels residents de primer any serà de presència física (RD 183/2008, de 8 de febrer). A partir del segon any la supervisió serà decreixent fins a la total autonomia en finalitzar la residència.
-
Programa individual de formació (PIF)
El Programa individual de formació (PIF) és el document/instrument que recull la planificació temporal de les activitats formatives teorico-pràctiques, que ha de realitzar el resident en cadascun dels períodes formatius al llarg de tota la residència.
Serveix per organitzar, seqüenciar, graduar i adaptar els aprenentatges a les característiques de cada resident.
Permet al tutor tenir una visió de conjunt de totes les activitats de formació en què ha de participar el resident, per facilitar-ne una correcta coordinació i implicació de tots els agents involucrats en el procés.
Permet al resident conèixer des del primer moment quines són les activitats en què ha de participar, reduint el nivell d’incertesa, establint i reforçant compromisos docents, organitzant el temps i els recursos de la forma més eficient per tal que sigui conscient del seu propi procés d’aprenentatge.
El tutor de la Unitat docent (UD) entregarà el PIF al resident a l’inici de la seva formació juntament amb el Programa oficial de l’especialitat i la guia de la UD.
-
Llibre del resident
El llibre del resident és un registre individual de les activitats que realitza cada resident durant el seu període formatiu. És l’instrument que evidencia el procés formatiu del resident, al qual s’incorporaran les dades quantitatives i qualitatives que es valoraran a l’avaluació. Ha de ser un instrument d’autoaprenentatge que afavoreixi la reflexió individual i conjunta amb el tutor, a fi i efecte d’assegurar l’adequació de les activitats portades a terme pel resident i fer possible la correcció de dèficits formatius.
És propietat del resident, que l’ha d’emplenar amb l’ajuda i la supervisió del tutor. Les dades que contingui estaran subjectes a la legislació vigent sobre protecció de dades personals i secret professional.
Té caràcter obligatori (RD 183/2008, de 8 de febrer). La Comissió Nacional de cada especialitat té l’encàrrec d’elaborar-lo.
-
Director d’Atenció a la Salut Mental i Coordinador de la UDM de Salut Mental
Vicenç Vallès
vvalles@cst.catT. 93 700 36 00 ext. 2791
-
Tutora de Psicologia Clínica
Maite Garolera
mgarolera@cst.catT. 93 731 00 07 ext 2791
-
Tutora de Psicologia Clínica
Anna Soler
asoler@cst.catT: 93 783 16 06
-
Tutora de Psicologia Clínica
Núria Aragay
naragay@cst.cat
